Il·lustracions, sardines i contes

Núria Figueras Adell. El senyor Jeroni i les sardines. Il.lustracions d'Isabel Ferrer. Col.lecció Llibres del Sol i la Lluna. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

      Hi ha actualment diversos premis que donen l'opció d'optar-hi amb textos i, a la vegada, amb il.lustracions. Dels quatre més coneguts, tots tenen característiques diferents. El de l'Hospital de Sant Joan de Déu, que convoca aquesta institució juntament amb La Galera i el Cercle de Lectors, atorga primer el premi a un text i, posteriorment, encarrega les il.lustracions a un professional. El premi Lola Anglada, que convoquen l'Ajuntament i la Caixa de Terrassa, atorguen primer el premi a un recull de sis contes i, després, convoquen un segon concurs als centres d'ensenyament per escollir les il.lustracions que acompanyen una edició especial que fa la Caixa de Terrassa. El premi Apel.les Mestres, que convoca Destino, s'adreça a àlbums ja complets amb text i il.lustració.
      I el premi Mercè Llimona, el convoca l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el publica l'Abadia de Montserrat. En aquest cas, primer es tria el conte guanyador en text i es convoca tot seguit un concurs d'il.lustració al qual poden optar-hi els dibuixants que vulguin. El llibre, convertit en àlbum, es publica a la col.lecció dels Llibres del Sol i la Lluna.
       'El senyor Jeroni i les sardines' és l'últim premi Mercè Llimona. Un premi que només posa una condició, a banda de l'extensió i les característiques adequades als lectors: que s'ambienti en l'àrea geogràfica, històrica o cultural de Vilanova i la Geltrú. Per tant, l'autor del text, pot triar entre multitud d'opcions. Llancem unes quantes pistes al vol: un conte de viatges amb el Museu del Ferrocarril, per exemple; un conte de por al Museu Víctor Balaguer; un conte gastronòmic amb el xató de protagonista; un conte sobre el carnaval i la pluja de caramels; o un sobre la costa, que és el que ha fet Núria Figueras, la guanyadora de l'edició de l'any passat.
       Es tracta d'un conte ambientat a la costa marinera on, per si algú no ho sabia, hi ha una corda que ferma un tap perquè la mar no es buidi. Però l'autora del conte embolcalla l'argument fantàstic amb la personificació d'unes sardines ben singulars: viatgen amb maleta i conviuen amb els vilanovins. Una sardina heroïna, Octàvia, desencalla la trama que conté barques, ones, far, xarxes i tot el que exigeix l'ambient del conte.
       Llegint aquest conte de sardines que parlen i que són com una mena d'inspectors de l'ONU, en versió marítima, he anat tenint diverses sensacions, que deu ser una de les funcions de la literatura, suposo, allunyar-te de la realitat i, si pot ser, de la mateixa història del relat que estàs llegint. El conte de Núria Figueras fa olor de salabror, fa pensar en els indians, en els viatgers sense terra d'acollida i en la vella faula, a la vegada tan d'avui en dia, que parla de la por a perdre el mar, ja sigui per un tap mal fermat o un per un descontrol ecològic.
       El conte, il.lustrat per Isabel Ferrer, guanyadora del certamen, té unes làmines que tendeixen a retratar més aviat els personatges en primer pla, amb un to càlid generalitzat, amb grans remolins de mar, ulls de peix i ulls humans sense gaire diferència, amb rostres expressius, engrandits, i amb tons pastosos que el fan un plaer per a la vista.
       El premi Mercè Llimona coincideix amb la reedició recent a Edicions B de dos àlbums de l'autora que va dedicar una gran part de la seva carrera a il.lustrar contes clàssics com els d'Andersen o Perrault, com els d'aquests dos llibres que recorden el ressò que Mercè Llimona va tenir no només aquí sinó, sobretot, en editorials europees i americanes.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 febrer 2003]