El treball infantil i l'explotació consentida

Michel Girin. La presonera del mag. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Col.lecció La Llum del Far. Edicions Baula. Barcelona, 2003. A partir 12 anys.

Francesco D'Adamo. La història de l'Iqbal. Traducció  d'Aurora Ballester. Il.lustracions de Rubén Pellejero. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 12 anys.

Jordi Sierra i Fabra. La pell de la memòria. Col.lecció La Llum del Far. Edicions Baula. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.

      Les tres novel.les coincideixen a tractar el greu problema de l'explotació infantil en el treball, la privació de l'educació i la vulneració dels drets dels infants. Fóra preferible poder parlar de relats que responen només a la imaginació dels autors, però això només és possible en la trama i les circumstàncies de cadascun dels personatges perquè el fons respon a una crua realitat que la immediatesa dels mitjans de comunicació han donat a conèixer i que la literatura, com un mitjà més de consciencia social, també recull.
      L'escriptor italià, Francesco D'Adamo, situa 'La història de l'Iqbal' al Pakistan. La cessió d'un fill, a canvi de diners, a un fabricant de catifes, desvela l'existència d'aquestes xarxes de treball infantil que compten amb el suport del govern. En aquest cas, la novel.la recrea el testimoni d'un adolescent, Iqbal Masih, que el 1995 va ser assassinat després d'haver estat explotat al taller, d'haver-se rebel.lat i intentat fugir i d'haver presentat, amb l'ajut d'una organització contra l'explotació infantil, el seu testimoni i el de tants altres que, segons l'Organització Internacional del Treball, pot superar els 250 milions d'infants i adolescents.
      L'escriptor francès, Michel Girin, que amb 'La presonera del mag' va obtenir el Premi Unicef de Literatura, situa la seva acció a les Filipines, on una nena d'un poblat ha estat també venuda a un mag ambulant per treballar amb un tracte inhumà, fins que un personatge europeu l'aconsegueix alliberar de la xarxa de tràfic en la qual està encadenada.
      I l'escriptor català, Jordi Sierra i Fabra, a 'La pell de la memòria', se situa l'Àfrica, on un adolescent és igualment venut per treballar en una plantació de cacau, amb la brutalitat que s'amaga darrera d'aquesta explotació i la denúncia de l'enriquiment que poders econòmics i botxins fan del que s'ha convertit en l'esclavitud moderna.
      Les tres novel.les tenen punts en comú: un personatge heroi, que viu en pròpia carn el conflicte; un entorn social basat en l'engany i el benefici individual; i l'element més literari, el dels sentiments que, malgrat les situacions límit, fan de motor que empeny cadascuna de les trames.
      Les diferències de tractament són més notables: Francesco D'Adamo dóna un final abocat a la fatalitat. El seu adolescent és assassinat per la màfia de les catifes, però obre una línia de consciència internacional sobre aquesta xarxa. Michel Girin situa la seva protagonista en un espai de relació amb qui finalment li ha de facilitar una sortida a l'estat d'explotació en el treball, a més de ser la clau per descobrir la situació d'altres nenes com ella. I Jordi Sierra i Fabra és qui crea una trama més escruixidora, en un encadenament d'obstacles cruels que, tintats d'heroisme, lluny d'evitar el desastre col.lectiu, busquen una sortida positiva, marcada només per la nostàlgia de l'amor perdut en l'aventura.
      Els tres autors es basen en una àmplia documentació. Els lectors seguidors de les notícies sobre l'explotació infantil, hi reconeixeran en les tres fets que han ocupat els espais dels telenotícies uns segons per caure després en l'oblit. Per això, les tres novel.les es converteixen en tres testimonis, a més de ser també tres novel.les literàriament atractives que el lector segueix amb l'ai al cor perquè sap que, mentre les llegeix, l'explotació inhumana del treball infantil continua.

[Suplement Cultura diari AVUI, 29 abril 2004]