Els colors de la lectura

Jean-Côme Noguès. El gení del gessamí. Traducció de Pilar Garriga. Il.lustracions d'Anne Romby. Editorial Zendrera Zariquey. Barcelona, 2003. A partir 8 anys.

Jaume Escala. Magenta la petita fada. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. Editorial Lumen. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

Gregor Rottschalk i Rolf Zuckowski (concepció i lletres). Peter Maffay, Peter Schirmann i Peter Rufolf Heinen (compositors). Adaptacions de Cris Juanico i Miquel Alemany. Narració de Josep Carreras. Veu de Cris Juanico. Àlbum i CD. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

Anna Obiols. Els colors de l'Àfrica. Traducció de Silvia Márquez. Il.lustracions de Subi. Edicions Beascoa. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

       Els genis, com el d'Aladí, cada vegada són més escassos. Allò de "digue'm tres desitjos i te'ls concediré" només forma part de la publicitat virtual de les caixes d'estalvis. Per això cal recórrer a les antigues contalles orientals per retrobar-ne l'esperit, és a dir, l'espai de màgia, fantasia i mitja realitat, que fa que un personatge esdevingui "geni".
       Una d'aquestes contalles és 'El geni del gessamí'. La història té com a protagonista el petit Xen, un conductor de carretó de Hong Kong que viu una aventura de conte de la lletera, no per posseir, sinó per ajudar un amic pescador que ha de comprar un nou cormorà. La contalla és de les que aporten moralitat final: ser complidor sempre és recompensat. I això és el que li passa a Xen, que si bé fa cap a l'aigua del riu per complir amb un servei de transport d'un client distingit, troba la recompensa a la feina ben feta quan accepta pujar al capdamunt de la muntanya amb el carretó un altre client d'un pes considerable. L'un i l'altre són el mateix geni que, a més de posar a prova l'honestedat de la gent, en coneix tots els pensaments. Recompensa amb moneda d'or que Xen podrà fer servir per alleujar el mal moment del seu amic pescador.
       L'àlbum es distingeix per l'ambientació que creen les làmines il.lustrades. Són d'un detallisme poètic, de tendència hiperrealista, amb tocs surrealistes, amb equilibri entre l'austeritat del personatge principal i el contrast amb l'ampul.lositat del jardí meravellós.
       Una altra espècie gairebé extingida, la de les fades, reviu en el que és també un àlbum esplèndid que surt de la mà madura i intensa en colors de Carme Solé Vendrell. Així com existeix el teatre dins el teatre, aquí es juga amb els colors dins els colors. La petita fada Magenta és una viatgera empedreïda per l'univers  on, de les trobades amb el Sol, la Lluna i la Terra, treu l'esperit  de descoberta dels colors a partir de la vida de la Terra: el groc daurat dels deserts, el verd fosc de les selves frondoses, el blau del mar i del cel per on Magenta salta com si fos en un tobogan, el roig encès dels volcans, fins a arribar també al gris trist i desolat de dos infants de barri de ciutat a qui regala tots els colors. La pinzellada matèrica per a les masses de color i el traç més minuciós per a la fada caracteritzen aquest àlbum de Carme Solé Vendrell.
       Una altra espècie protegida és la dels elefants. N'hi ha pocs al món capaços de fer meravelles. Exceptuant Babar, esclar. L'elefanta Àfrica és la més petita de la selva. És la protagonista d'un àlbum a quatre mans d'Anna Obiols i l'il.lustrador Subi. Si abans, la fada Magenda trobava els colors en el seu viatge, aquí, l'elefanta Àfrica, que ho veu tot de color gris, descobreix, gràcies a un viatge en globus, la riquesa dels colors que emmagatzema en pots per donar vida a l'univers: pinta el mar blau, la neu blanca, la sorra del desert groga, un camp de roselles vermelles i la nit negra. L'elefanta s'oblidarà per sempre de la grisor i, de tornada a la selva, omplirà de colors la pell de tots els animals que li han fet costat. Una mirada més enllà, sense conformismes, de tota una societat que es deixa canviar per la mirada que els ve de fora.
       I un altre àlbum que serveix, de fet, per allotjar un disc compacte amb la garantia interpretativa de Josep Carreras i Cris Juanico, és el del personatge Tabaluga. En les làmines, predomina la igualtat de drets i la diferència creativa. També un viatge és el leitmotiv de la trama. Un petit drac volta món per trobar el seny: coneix la lluna, un gegant feliç, un arbre mil.lenari que li parla de viure arrelat al lloc d'origen... Imatges per ser interpretades, però sobretot per acompanyar l'audició del disc que, d'un alt nivell, és una faula sobre la confiança en la fantasia.

[Suplement Cultura diari AVUI, 12 juny 2003]