Deu òperes convertides en deu contes

Jordi Sierra i Fabra. El meu primer llibre d'òpera. Diversos il.lustradors. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. A partir 12 anys.

      El projecte d'aquest àlbum de luxe, però a l'abast de tothom, neix de la voluntat editorial d'aportar als lectors joves el coneixement d'algunes de les òperes més conegudes, no començant per la part musical sinó per l'argument del llibret. Calia trobar l'autor que reunís les condicions per fer aquesta transcripció des de l'àmbit musical a l'àmbit literari. I Jordi Sierra i Fabra és un dels autors que hi tenia més opcions.
      De petit, Sierra i Fabra, a més d'escriure —un dia vaig tenir l'oportunitat de veure els seus primers "llibres" d'autor adolescent elaborats artesanalment per ell mateix a la dècada dels cinquanta— escoltava les òperes que la ràdio retransmetia en directe. No hi havia televisió.
      Sierra Fabra diu que, als vuit o nou anys, 'La consagració de la primavera', d'Igor Stravinsky, el va captivar, i que la seva imaginació, que més tard el convertiria en un dels escriptors més prolífics d'aquest moment, volava amb les descripcions operístiques dels locutors radiofònics. Quan ja s'afaitava, Sierra i Fabra va descobrir el rock i la seva vida va fer un tomb, convertint-lo després en un dels experts musicals de la Transició.
      La música és molt present en algunes de les obres de Sierra i Fabra. En aquesta, però, és música celestial que l'editor ha convertit en peça d'artesania literària. I que l'editor ha rematat ampliant el projecte a diverses opcions d'il.lustració en un criteri que, precisament per la diversitat del passeig visual, s'acosta també a la diversitat literària al servei de la diversitat operística de la tria feta per l'autor. Es tracta de deu òperes d'entre una selecció de cinc-centes. Deu òperes explicades per a infants.
      Cada òpera s'estructura amb la presentació de la il.lustració d'un teatre d'òpera relacionat amb el compositor triat. Aquestes làmines, que recorden les d'un cartró de "construcció de cases" de quiosc, però amb mà de bon il.lustrador, serveixen per constatar, entre altres dades, que el foc persegueix els teatres d'òpera: el Marinski de Sant Petersburg es va cremar el 1870; el de La Fenice de Venècia ja es va cremar abans que s'acabés de construir, i dues vegades més fins a l'incendi del 1996 que l'ha tingut tancat fins ara; el Bayerische Staatsoper de Munic ja va treure guspires el 1823 i els bombardejos de la Segona Guerra Mundial el van destruir del tot; la Royal Opera House Covent Garden de Londres es va destruir pel foc el 1856; l'Ópera Comique de París va refugiar la companyia  que abans havia vist cremar el seu propi teatre; i el Gran Teatre del Liceu, cremat el 1994, ja havia patit un altre incendi el 1861, a més de la famosa bomba anarquista del 1893. Casualitat o no, la coincidència dels incendis és una picada d'ullet a la realitat més pròxima.
      La tria de Sierra i Fabra és aquesta: 'Iolanta', de Piotr Txaikovski; 'L'elixir d'amor', de Gaetano Donizetti;  'Turandot', de Giacomo Puccini; 'Simplicius Simplicissimus', de Karl Amadeus Hartmann; 'Les fades', de Richard Wagner; 'Guillem Tell', de Gioacchino Rossini; 'Aïda', de Giuseppe Verdi; 'Carmen', de Georges Bizet; 'El príncep Ígor', d'Aleksandr Borodin; i, és clar, 'La flauta màgica', de Wolfgang Amadeus Mozart.
      Deu òperes convertides en deu contes, amb unes il.lustracions suggerents i treballades exclusivament, que fan de l'àlbum una de les peces a tenir en compte de les edicions de l'any en aquest gènere, amb obra il.lustrativa de Carlos Esteve, Irene Bordoy, Horacio Elena, Fuencisla del Amo, Francisco Solé, Pablo Díaz, Mabel Poveda, Javier Olivares, Jesús Gabán, Lluïsa Jover, Pablo Núñez i Pep Montserrat, que il.lustra també, amb una al.lusió a 'La flauta màgica', la coberta.

[Suplement Cultura diari AVUI, 6 febrer 2003]