Un metro clàssic

Felice Holman. El Robinson del metro. Traducció de Ramon Barnils. Col.lecció L'Esparver. Edicions de La Magrana - RBA. Barcelona, 2003. 17a reedició. A partir 13 anys.

      La novel.la de l'autora novaiorquesa Felice Holman, 'El Robinson del metro', es va publicar per primera vegada en català ara fa vint anys. De fet, l'original (Slake's Limbo) ja circulava des del 1974 editada per Charles Scribner's Sons de Nova York. Té, doncs, prop de trenta anys. El desaparegut Ramon Barnils la va traduir de l'anglès l'octubre del 1982.
      Aquesta, i algunes altres aportacions més clàssiques, van configurar la col.lecció L'Esparver de La Magrana, abans de la seva fusió, a tocar de la fi del segle, amb RBA Libros, fins al punt que encara avui el seu catàleg és un índex de referència per retrobar segons quins títols que es consideren, o s'haurien de considerar, imprescindibles per a la maduresa lectora.
      Només entre el primer centenar de títols s'hi troben (o trobaven) obres de Jules Verne, Emilio Salgari, Mark Twain, Jack London, Edgar Allan Poe, Lleó Tolstoi, John Wyndham, Robert Louis Stevenson, J.R.R. Tolkien, Alexandre Dumas, Italo Calvino, Rudyard Kipling, Roald Dahl o Isaac Asimov. Amb poquíssims autors catalans. La intenció de L'Esparver era la d'omplir un buit: la falta de clàssics per als joves. I també l'obertura a autors contemporanis de fora amb garantia incorporada.
      D'aquests últims, Anna Greta Winberg i 'Quan toca el dos' marca una fita i Felice Holman i 'El Robinson del metro', una altra. D'aleshores ençà, aquest títol ha vist disset edicions, l'última dins de la nova línia de RBA Libros que, afortunadament per als orígens de la col.lecció L'Esparver, està recuperant els clàssics del catàleg, malgrat que, d'altra banda, ha descatalogat la majoria, per no dir tots, dels pocs autors catalans que hi tenien obra publicada.
      ¿Quin secret té 'El Robinson del metro' per mantenir-se en catàleg vint anys després? Rellegint-la ara, la clau perquè continuï sent un relat que interessa tota mena de lectors és que prescindeix del factor "aventura urbana", tan esgotat, malgrat que, com indica el títol, estigui ambientada sota terra, en un túnel de metro.
      El protagonista d''El Robinson del metro', Aremis Slake, penetra des del primer moment en l'interior del lector perquè es disposa a explicar-li les inquietuds del personatge, que van més enllà del fet anecdòtic que un xicot de tretze anys orfe, tap de barral, curt de vista i molt somniador fugi de casa d'uns parents i s'enfonsi en el ventre de NY i hi sobrevisqui, maduri i acabi optant per trobar nova vida, amunt, amunt... Aremis Slake és el testimoni de qui, coneixent les privacions del fons, és capaç d'apreciar les petiteses de dalt. I aquesta, si voleu, moralitat passada de moda ha funcionat sempre.
      Els dies d'agost que rellegia 'El Robinson del metro', hi va haver l'apagada més gran de la història dels EUA, NY inclòs, amb 50 milions de persones a la llum de l'espelma... i sense poder llegir! Al metro de l'escapada d'Aremis Slake també hi ha una apagada, de menys consideració, però. El protagonista se'n surt pels túnels fent feinetes i revenent diaris que troba abandonats als vagons del metro de NY.
      Ho tindria malament, ara, Aremis Slake, si fugís de la maldat urbana i s'enfonsés en la bondat de les clavagueres del metro de NY, després de la por de l'11 de setembre, de l'alerta que proporciona qualsevol apagada i, sobretot, faria més que salat per fer bullir l'olla venent-hi diaris abandonats, si tenim en compte l'aparició de la premsa gratuïta. Però 'El Robinson del metro' ja és un relat clàssic de l'últim quart de segle. I no s'hi val a buscar tres peus al gat dels clàssics.

[Suplement Cultura diari AVUI, 9 octubre 2003]