Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

21 d’agost del 2014

Sis il·lustradors, sis punts de vista

Charles Perrault. La Ventafocs. El petit Polzet. El gat amb botes. Versió catalana d'Albert Jané. Il.lustracions d'Isabelle Forestier, Miguel Ángel Pacheco i Jesús Gabán. Projecte gràfic d'Aura Comunicació. Cercle de Lectors. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Jacob i Wilhem Grimm. La Bella dorment. Blancaneu. La caputxeta vermella. Versió catalana d'Albert Jané. Il.lustracions de Gusti, Pep Montserrat i Javier Serrano. Projecte gràfic d'Aura Comunicació. Cercle de Lectors. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.


      Els àlbums que formen aquesta sèrie singular editada per Cercle de Lectors, a partir d'un projecte gràfic d'Aura Comunicació, és una aposta editorial que no s'avé a cap esquema previ de lector o voyeur sinó que posa mitja dotzena de contes clàssics al servei d'un grup d'il.lustradors, en una estilitzada versió textual d'Albert Jané, per tal que siguin ells els qui es facin seu l'àlbum i produeixin una representació plàstica i lliure sobre allò que la lectura de la versió de cadascun dels contes els proporciona i també, segurament, sobre les imatges que mantenen en el subconscient, de la impressió que en van tenir d'infants, lectors o oients dels mateixos contes.
      Només cal advertir a aquells qui vulguin endinsar-se en aquest passeig visual que els sis àlbums són de dimensions antiprestatgeria (pam llarg per pam i mig aproximadament), i amb aquest atractiu afegit aconsegueixen una de les funcions del suport que ha escollit l'editor: impressionar d'entrada qui s'hi acosta i enganxar-lo per allò que li ofereix a dins, làmina a làmina.
      Les imatges dominen el passejant i ell ha d'intentar dominar el recorregut, i si el passejant és un primer lector se sentirà dominat per la grandiositat del llibre i per les descobertes que hi farà. No m'atreveixo a dir que l'adult sigui capaç de deslliurar-se del mateix magnetisme. La sèrie, doncs, compleix la funció bàsica del llibre, a mig camí del luxe sense exageracions i el regal de bon gust, en una aposta potser romàntica i que fuig de les lleis de mercat tant per les dimensions com pel contingut.
      A 'La Caputxeta Vermella', l'il.lustrador Javier Serrano se centra en la personificació de tots els elements: la fruita, les joguines, els animals, les plantes, el sol, la lluna i remarca la presència inquietant i immensa del llop. A 'Blancaneu', l'il.lustrador Pep Montserrat es basa en l'expressivitat teatral dels personatges i crea una composició agosarada, amb presència de tocs orientalistes en el vestuari. Els personatges circulen per un paisatge poc definit. A 'La Bella Dorment', l'il.lustrador Gustí situa el conte en un ambient medieval, molt depurat, on destaquen les monocromies efectistes en cada làmina. Els personatges tenen la rigidesa dels titelles.
      A 'El gat amb botes', l'il.lustrador Jesús Gabán posa èmfasi en els contrastos, amb un estil barroc, per l'opulència dels elements bàsics del conte (la carrossa, el castell, el vestuari del fals marquès...), en contrast amb el despullament dels segadors, la delicadesa de la princesa i la sensualitat de la jove parella. A 'El petit Polzet', de Miquel Ángel Pacheco, destaca la interpretació militar que en fa l'autor, amb condecoracions de l'Ogre que és representat com a mig Frankenstein, mig robot, en oposició a la tendresa de les actituds de supervivència dels infants del conte.    Unes imaginatives botes de set llegües, una mena de tanc bèl.lic, serà comandat finalment pel petit Polzet, amb finalitats humanitàries. I a 'La Ventafocs', les il.lustracions d'Isabelle Forestier tenen caràcter realista, barrejats amb tocs de vestuari futurista o de disseny, amb un to poètic, al servei d'una mena de coreografia amarada de sensualitat.


[Suplement Cultura diari AVUI, 28 novembre 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.