Més mons que llangonisses

Joan Manuel Gisbert. El Palau dels Tres Ulls. Il.lustracions de Chata Lucini. Col·lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2003. A partir 8 anys.

Erik L'Homme. El Llibre de les Estrelles: El senyor Sha. Traducció de Lluïsa Moreno. Il.lustracions de Jaume Bosch. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

Lluís Falp. Uroc, el guerrer. Col·lecció Vermella. Alfaguara - Grup Promotor. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

      A la tardor es commemorarà el 75è aniversari del naixement de Michael Ende. S'han complert 30 anys de la publicació de 'Momo'. Fa 25 anys de 'La història interminable'. I també es commemora aquest 2004 el centenari de la publicació de 'Peter Pan', de J. M. Barrie. Són efemèrides que, per les obres dels seus autors, no passaran desapercebudes. Michael Ende es recordarà a la Fira de Frankfurt, potser perquè, als germànics, sempre els ha quedat el rau-rau que els va deixar l'autor quan, incomprès, se'n va anar a Itàlia, on va fer el salt literari al món. Tant ell com J.M.Barrie tenen ara un lloc assegurat a la cartellera cinematogràfica.
      Si bé el gènere fantàstic és una dèria tan vella com la mateixa literatura, sí que ha tingut alts i baixos al llarg del temps. Els alts més recents els va marcar precisament Michael Ende anant a contracorrent del realisme social. Els baixos els va experimentar la dècada dels vuitanta i s'ha encarregat de tancar la crisi l'aparició, als noranta, de Harry Potter.
      Possiblement sense la tossuderia de J.K.Rowling —¿per què molts dels grans èxits internacionals s'han passejat tant per les editorials abans de veure la llum?— no s'hauria produït l'esclat a tots els nivells del gènere fantàstic, sigui qui sigui el seu autor, sigui quin sigui el món que reinventa, sigui quin sigui l'ideal pel qual l'ésser maligne o el bon jan s'enfronten a una cursa de perills que només l'heroisme èpic —i el teclat de l'ordinador dels autors del gènere— saben vèncer.
      La florida actual del gènere fantàstic té, a més, ambició de conquerir lectors perquè es converteixin en lectors empedreïts, mantenint-los en estat de suspens. Per això, moltes de les sèries actuals són trilogies, recurs que segueixen molts dels autors d'altres llengües com alguns dels que s'esmenten en aquest article (Marianne Curley, Garth Nix, Mary Hoffman, Erik L'Homme) i que trenquen, amb més prudència, els autors pròxims, tant el veterà del gènere, Joan Manuel Gisbert, com el debutant Lluís Falp.
      Totes aquestes novel·les tenen en comú la invenció d'un món imaginari que els permet fer-hi moure els personatges a la recerca d'accions extraordinàries. Erik L'Homme, jove autor francès (Grenoble, 1967), parla del Món Incert. També el jove autor català, Lluís Falp (Barcelona, 1965) se situa a la Jungla dels Homes Vidre o al Bosc de l'Oblit. I Joan Manuel Gisbert es belluga per la Vall del Silenci. En trobaríem d'altres: el món de Tàlia, que utilitza Mary Hofmann; o el Vell Regne, al qual recorre Garth Nix.
      En literatura hi poden haver més mons que llangonisses. Les claus del gènere són: un espai on tot és possible, uns personatges que es mouen entre el Bé i el Mal, i un pou d'aventures que provoquen la guspira de la imaginació. I els finals mantenen sempre una escletxa per si la cosa funciona i tant autors com editors veuen l'oportunitat de continuar amb l'invent del seu món. Tan fantàstic, vaja, com el gènere mateix.

[Suplement Cultura diari AVUI, 20 maig 2004]