Gegants de debò i nans de mentida

Joan de Déu Prats. Els patins del Sebastià. Il.lustracions de Francesc Rovira. Cercle de Lectors - La Galera. Barcelona, 2003.  A partir 7 anys.

Teresa Duran. Gegantassos i Nanets. Il.lustracions de Mabel Piérola. Projecte gràfic d'Aura Comunicació - Joaquim Monclús. Cercle de Lectors. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

       A hores d'ara ningú ja no pot dir que no tingui l'oportunitat de triar entre el que es pot començar a qualificar de petita allau d'àlbums il.lustrats. La tendència ha canviat tant que alguns llibreters comencen a tenir dificultats d'espai. I el fenomen s'ha de tenir en compte perquè, de tots els suports que té la creació del llibre infantil, el de l'àlbum és el que viu una sortida més directament del consum familiar, un dèficit, en canvi, en publicacions de narrativa que es confia sobretot a la prescripció acadèmica.
       És clar que parlem dels àlbums il.lustrats des de l'òptica de llibre singular. Una altra cosa és trobar àlbums que tinguin l'autoria de text i il.lustracions de creadors catalans. Aquestes edicions, malauradament, escassegen. Segurament perquè l'edició es fa rendible a partir de grans tiratges multinacionals i de manufactura de mà d'obra barata.
       Afortunadament no és el cas dels tres exemplars que són la base d'aquest article. 'Els patins del Sebastià' és l'últim conte del Premi de l'Hospital Sant Joan de Déu. La tesi és molt simple, una fórmula pròpia de l'autor, que té publicats desenes de títols per als primers lectors. En aquesta ocasió, el petit protagonista és tímid fins al moll de l'os. Però, gràcies a uns patins que troba, es deixa anar, com aquell qui patina, i acaba parlant més que els altres.     Perquè no sigui dit, una guspira final fa que el tímid arribi fins i tot a dir a la seva millor amiga allò que no s'havia atrevit a dir-li mai.
      L'àlbum, il.lustrat per Francesc Rovira, s'estructura en làmines que ressegueixen els principals moments del relat. En alguna ocasió s'ajuden amb petits brots de collage i, en dos casos, aporta una ironia només per als adults, una de les quals (làmina 4) reprodueix un cartell de promoció d'un producte d'afaitar en una barberia el rostre del qual és el d'un conegut autor de literatura infantil i juvenil del qui no desvelaré el nom per si no ha estat avisat encara d'aquesta faceta glamourosa que potser ell mateix desconeix.
      L'àlbum 'Gegantassos i Nanets' o 'Nanets i Gegantassos', segons si l'obriu per un costat o per l'altre, és un projecte que Cercle de Lectors ha preparat per als seus associats, a partir d'un projecte d'Aura Comunicació. Es tracta d'un àlbum que fa un per dos pams, estil barra de pa rectangular. Les autores hi ha deixat per a la posteritat sis petits contes de gegants de consideració als quals ha donat noms prou suggerents com La Wa-Wa, En Nyanyu, En Gavinot, En Panxacontent, En Cantirot i La Principota. I també, a la banda oposada del llibre, sis altres contes de nans de dimensions prou petites per merèixer noms com Les Colorones, En Ximxim, Els Picaforts, Els Pelsalats, En Burxeta, En Puntet i Puntona. Amb aires de conte tradicional, tot i l'atractiu de la dotzena de relats, els dels referents als nans permeten una major originalitat potser perquè els gegants han estat, pels seus dots, elements més utilitzats pels contistes.
      L'àlbum, però, és una nova oportunitat per fer una passejada visual, una i una altra vegada, per les làmines de la il.lustradora Mabel Piérola que ha recreat els personatges protagonistes de cadascun dels relats. Primers plans de gegants, grans peus sobre pobles en miniatura, amb un tret comú: les mirades de tots amb ulls, lògicament, agegantats, que dominen el lector. Una perspectiva que no es pot repetir en les làmines dedicades als nans, que es veuen obligades a barrejar més elements de cada conte, al voltant dels minúsculs protagonistes inventats per  l'autora.

[Suplement Cultura diari AVUI, 5 febrer 2004]