Autors de testimoni i compromís

Mirjam Pressler. 'Malka Mai'. Traducció d'Anna Gasol. Col.lecció L'Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 2003. A partir 13 anys.

       Totes les maldats i els errors comesos per les diverses generacions dels humans acaben surant. Han passat seixanta anys des del temps del nazisme, i ha estat ara quan la literatura i, per extensió, el cinema, s'han atrevit a mostrar l'altra cara de la farsa en què s'havia convertit la història més recent, mig per por dels seus protagonistes, mig per la necessitat vital d'oblidar. Oblidar, sí. Però sense perdre la memòria.
       'Malka Mai' és una d'aquestes novel.les que s'han escrit per no  perdre la memòria. Segurament que els recents fets dels Balcans i la revifalla de la febre de guerra han ajudat a escriure amb decisió llibres essencials per donar a conèixer als lectors joves com van actuar els seus avantpassats i què van haver de patir la majoria.
L'autora Mirjam Pressler (Darmstadt, 1940) explica que 'Malka Mai', títol que és també el nom de la petita protagonista de la novel.la, viu avui a Tel-Aviv amb tres fills i dos néts. Hi va parlar ara fa set anys a Israel i en va escoltar la seva història. El 1943, en un poble dels Càrpats (Lowoczne, actualment Ucraïna, aleshores Polònia), la mare de Malka Mai, una metgessa d'origen jueu,va haver de fugir fins a Hongria amb les seves dues filles. La seva condició de metgessa li va permetre comptar amb algunes ajudes de la gent del terme.
      Mirjam Pressler ha fet una novel.la de ficció basant-se en algunes de les explicacions de Malka Mai, que aleshores era molt petita. Però és una ficció que s'acosta estremidorament a la realitat. La fugida per les muntanyes, la fam, les malalties, la mort, el gueto, les incursions dels nazis, les traïcions dels coneguts, l'egoisme de molts, la generositat d'uns quants.
      No fa gaire que parlava aquí mateix de l'últim llibre d'Uri Orlev, 'Corre, noi, corre!' (Grup Promotor), ambientat també en el gueto menys conegut, el rural. 'Malka Mai', de Mirjam Pressler, n'és una mena de versió paral.lela, sobretot des d'una òptica de dona. Recordo altres títols: 'Elvuitè bosc', d'Els Pelgrom (Edebé), una altra novel.la sobre el nazisme en un medi rural. I encara s'hi podria afegir 'Daddy', de Loup Durand (Columna), amb un altre infant de protagonista que es veu obligat a fugir, el 1942, quan té onze anys, camps a través, del sud de França.
      'Malka Mai' és una novel.la que aporta uns elements diferents. La mare de Malka Mai té, als anys quaranta, una actitud actual. La seva professió de metgessa passa per davant de la família. Per això, abans que Polònia caigués en mans dels nazis, no vol marxar amb el seu marit a Israel. Per això va haver de fugir després. Per això, va haver de deixar la filla gran, camí de Palestina. Per això va haver d'arriscar la seva vida, reculant, per trobar la filla petita, Malka.
Mirjam Pressler, que té altres títols en català com 'Xocolata amarga' (Empúries) o 'Si la sort truca a la porta' (Cruïlla), relata, a 'Malka Mai', tant les peripècies de la mare com les peripècies de la filla petita, que ha de fer servir el seu enginy per salvar-se de la mort, des que els camperols amb qui la mare la va deixar, l'abandonen per por a ser descoberts.
      'Malka Mai' s'afegeix a les novel.les sobre les víctimes del nazisme. I hi ha un fet que acaba convencent els lectors d'avui: Uri Orlev, Mirjam Pressler, Els Pelgrom i alguns altres deixen un testimoni literari que vol ser també un compromís com a autors. Tots, escrivint des de diferents llocs i en diferents llengües, coincideixen a reflectir els mateixos sentiments, les mateixes pors, les mateixes sensacions, els mateixos personatges, les mateixes escenes... Testimoni i compromís que es transformen, ara, en una raó i un crit d'alerta evidents.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 març 2003]