Tres bons contes il·lustrats per a tots els públics

Pep Molist. El tresor del vell pirata. Il.lustracions d'Anna Clariana. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Xavier Nicolau. Història d'un nas. Il.lustracions de Marie Nigot. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Ramon Pastor. Peret i els lladres. Il.lustracions de Maria Espluga. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

      Quan es combinen il.lustracions suggerents amb textos amables, el resultat és més aviat dolç. No és cap recepta secreta: és la petita fórmula que permet que un llibre sigui pensat, elaborat i editat per als primers lectors. I com que sempre he tingut el dubte de saber ben bé, a aquestes altures dels hàbits de consum cultural, qui refonoll són els primers lectors, cal afegir que l'etiqueta d'aquests tres contes no els priva en cap moment de ser mirats i llegits per tota mena de lectors de tota mena d'edats.
      I en aquest cas allò que pot semblar un tòpic és un fet real perquè els tres autors ressenyats amb aquests miniàlbums de butxaca que integren la col.lecció El Vaixell de Vapor (la blanca) han fet uns contes d'aquells que desperten la sensibilitat dels més petits i alimenten o regeneren la dels més grans. Les il.lustracions són, com en tota la col.lecció, en color.
      Atenció, doncs, a aquests tres autors que aparentment poden semblar autors de conveniència, és a dir, d'aquells que han escrit un conte per casualitat, però que aporten un bon material perquè és honest amb els lectors, amb ells mateixos, amb la tradició literària i perquè manté les mínimes dosis de coherència fantasiosa, poció realista i rigor literari.
      A 'El tresor del vell pirata', Pep Molist (Manlleu, 1965) ajunta la relació d'un nét amb el seu avi amb l'aventura fantasiosa d'un passat de pirateria. El relat s'acompanya d'unes instruccions fragmentades per trobar el tresor. Un tresor que és molt diferent dels tresors que trobem en la majoria de contes i que arriba a mans del protagonista el dia que fa vuit anys. Les il.lustracions d'Anna Clariana se centren en els personatges i la seva fusió amb el paisatge propi dels pirates. Cal mantenir la distància entre l'avi de carn i os i l'avi pirata sense que es noti la diferència.
      Xavier Nicolau (Gelida, 1969) a 'Història d'un nas', s'empesca una atractiva història d'un nas que té les altres propietats humanes. I aquest recurs permet crear un conte d'aquells que potser només es poden escriure una vegada, però que manté l'interès del lector pel fons d'aventura, per l'originalitat dels "personatges" (llengua, natges, dents i altres espècies similars) i per la sortida que l'autor li proporciona després d'haver-lo presentat com un nas que havia perdut la memòria. En aquest cas, les il.lustracions de Marie Nigot són fetes de petits detalls, anatòmics per una banda, i de la natura per l'altre, que no prenen una forma estàndard fins a arribar al final a la pista de circ.
      Finalment, a 'Peret i els lladres', Ramon Pastor (Sant Vicent del Raspeig, País Valencià), fa un conte que és, dels tres ressenyats, el que beu més de les fonts tradicionals. Un parell de lladres, un sastre i el seu aprenent configuren l'esplet de personatges. Situat en un ambient rural on encara corre un carro amb dues bèsties de càrrega i on els lladres poden fer-se passar la set bevent aigua d'un càntir, la il.lustradora Maria Espluga ha pogut recórrer als seus personatges característics, de cares deformades però capaces de distingir la fesomia de cadascú, vestits amb roba que s'endevina flonja gràcies al joc de colors i ombres, expressius en cadascuna de les accions que representen, i plens de vida. Maria Espluga (filla de Carme Solé Vendrell) manté amb el seu estil propi una herència en el traç que garanteix un fil de continuïtat de la "nissaga".

[Suplement Cultura diari AVUI, 12 setembre 2002]