Morir d'hora en una primavera nòrdica

Else Breen. També et pots morir a la primavera. Traducció de Jem Cabanes. Col.lecció El Corsari. Editorial La Galera. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.

       La sensació de rellegir una novel.la llegida vint anys enrera implica un risc: ¿Et produirà la mateixa impressió que la primera vegada? ¿O, ben al contrari, et decebrà? Aquesta és una altra de les importacions literàries fetes a principis dels anys vuitanta (el 1984), aleshores a la desapareguda col.lecció Cronos de La Galera, i que ara s'ha reeditat, després de nou edicions, a la col.lecció El Corsari de la mateixa editorial, que enguany commemora el seu quarantè aniversari.
       'També et pots morir a la primavera', de l'escriptora noruega Else Breen (Molde, 1927), va ser escrita per aquesta veterana autora el 1975. A prop, doncs, dels trenta anys de circulació que porta el llibre, és una altra d'aquelles novel.les escrites pensant en lectors adolescents i publicades per a tots els públics que, amb el pas del temps, ha guanyat actualitat pel seu contingut i no ha perdut en absolut la riquesa del seu registre literari.
       La sinopsi és breu i clara: una adolescent de quinze anys descobreix  que la seva mare pateix una malaltia inguarible i té els dies comptats. Aquest fet capgira la manera d'entendre les relacions de la protagonista de tot el que l'envolta.
       La relectura de 'També et pots morir a la primavera', per descomptat, produeix la mateixa impressió que la primera vegada. Potser, per les circumstàncies actuals, encara més que aleshores, cosa que demostra que la novel.la d'Else Breen no planteja cap mena de frontera de lectura entre dues èpoques socials sensiblement diferents. És a dir, el tractament del tema de la mort prematura que trenca sobtadament la vida d'una família i que s'ha vist sovint en telenovel.les, sèries televisives o pel.lícules, no impedeix que 'També et pots morir a la primavera' compleixi encara ara amb la seva funció des de la literatura.
       La primera part de la novel.la prepara els lectors per al moment en què la jove protagonista escolta d'amagat la notícia que li caurà com una pedregada. La segona part, realment la que més interès té per la seva temàtica, reflecteix els canvis que es produeixen en les reaccions que, si bé no canvien radicalment la seva vida, sí que la modifiquen i disparen el tret de la seva maduresa.
       Per als qui encara no estan prou convençuts del paper que la novel.la realista va jugar entre les dècades del setanta i el vuitanta, i de la seva influència en la narrativa actual, la relectura de 'També et pots morir a la primavera'  els pot representar una bona porta d'entrada a aquest corrent que, de bracet amb els alts i baixos, els projectes i les frustracions de la societat de l'últim quart de segle, mostra una indiscutible base literària que entronca amb la narrativa de moviments anteriors que, amb visió de futur, també havien remogut consciències de la manera de pensar del seu moment i fent un retrat del seu temps.
       El que sí que és cert és que allò que Else Breen va escriure el 1975, entre altres autors, ha tingut rèpliques i més rèpliques, en altres literatures, en les dècades següents, que han arribat com a "noves" o "novíssimes", i encara les té. Però, com acostuma a passar en aquests casos, els pioners acaben sent els que es guanyen, al cap dels anys, per mèrits propis, el lloc que els pertoca.

[Suplement Cultura diari AVUI, 11 desembre 2003]