La força moral d'una autora

Laila Karrouch. De Nador a Vic. Col.lecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

Enric Larreula. El nen nou i diferent. Il.lustracions de Lluís Filella. Col.lecció Històries en Majúscula. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.

      Enric Larreula —un autor que va utilitzar un personatge de cultura berber, com el de l'autora Laila Karrouch—, ha publicat ara per als primeríssims lectors, 'El nen nou i diferent', una mirada de la immigració des de l'altra banda del Mediterrani. És a dir, que el nouvingut ho és en un poblat africà on tothom és diferent d'ell. Una petita faula per explicar als més petits que la diferència sempre depèn de la banda des d'on es mira.
      Quan Laila Karrouch, amb vuit anys, va arribar del Marroc a Catalunya, l'any 1985, aquí, segurament que encara entotsolats arran del procés democràtic, tot just ens adonàvem de la influència social que, en pocs anys, tindria la nova immigració —que ja era un fet consolidat en altres països— i de com, lentament, canviaria els esquemes que, durant mig segle, havien semblat inamovibles.
      És també a partir de finals dels anys vuitanta que, en l'àmbit de la literatura, sobretot per a joves, alguns autors catalans, conscients d'aquest nou paisatge humà, reflecteixen en les seves obres la nova realitat, els altres dels altres catalans, i ho fan des de la ficció, amb protagonistes immigrats, en trames situades tant aquí com en els seus indrets d'origen. En alguns casos, amb històries intuïdes. En altres, fruit de documentacions, viatges o testimonis.
    Vint anys després, la ficció s'ha fet realitat quotidiana. I casos com el de Laila Karrouch pel que fa a la immigració —comparable a Asha Miró en l'àmbit de l'adopció—, són els primers que fan un primer relleu literari saludable que hauria de tenir seguidors perquè, com en tantes etapes històriques, no calgui esperar mig segle per escoltar els testimonis de primera mà. Ningú com un autor o una autora d'origen immigrat pot parlar més bé del que representa deixar el lloc d'origen per recomençar en un lloc desconegut.
      'De Nador a Vic' és el testimoni d'una marroquina, des del dia del comiat del seu poble fins al naixement de la seva primera filla aquí. Entremig, adaptació escolar, llengua, noves amistats, algun petit brot xenòfob, costums, influències, èxits, desenganys, lluita per sobreviure, lluita per ser una catalano-marroquina entre catalans i una marroquino-catalana entre marroquins.
      El llibre, últim Premi Columna Jove, té un indubtable interès pel seu contingut i pel seu paper pioner. ¿Quantes històries més similars ens envolten? Possiblement són els joves, a través de l'escola, els que coneixen més de prop la realitat d'infants i joves immigrats, musulmans o no. Per això, el relat, editat a la col.lecció Columna Jove, ha fet ja el pas a la col.lecció Clàssica, perquè, en aquest cas, són els adults aquells que menys coneixen de prop la relació amb la cultura immigrada.
      El relat respira credibilitat i té alguns moments emocionants. La sinceritat de l'autora és l'element principal. No hi ha artificis ni fabulació. Diria que Laila Karrouch no ha pretès fer una novel.la, que no vol dir que no se'n guardi una per fer, i per això no ha farcit la seva història de passatges gratuïts que recreïn la morbositat lectora ni de passatges que desprenguin cap mena de ressentiment. Que algú et digui "moro" o "mora" amb un to despectiu, que algú no et vulgui llogar un pis o no et vulgui donar feina pel teu origen —ni que parlis català—, no vol dir que tothom sigui tallat pel mateix patró. Sempre hi ha algú altre que no té por de la diversitat. Vet aquí la força moral de l'autora.

[Suplement Cultura diari AVUI, 15 abril 2004]