Les noves generacions han de conèixer com vivien les anteriors, deia Emili Teixidor la tardor passada, just quan treia del forn, com el pa, encara calenta, la seva novel.la 'Pa negre'. Doncs, bé, aquest és un llibre perquè el desig de l'autor es compleixi.
No crec que passi gaire temps sense que l'editor de 'Pa negre' tregui una edició especial per a lectors joves. ¿A la col.lecció Columna Jove, per exemple? Una opció que permetrà alleugerir les dimensions de l'edició clàssica en un format més accessible —les motxilles adolescents ja van prou carregades de llibres de text!— i es compti amb una edició més econòmica per als nous lectors —les butxaques ja estan prou escurades a certes edats.
Els joves amb maduresa lectora trobaran a 'Pa negre' una novel.la de les que resten a la memòria. Els joves menys lectors hi trobaran el plaer de llegir amb un llenguatge ric i entenedor, però també el cuc de la literatura que fa que, de la història personal i col.lectiva, es creï una novel.la aparentment de ficció.
El jove protagonista de 'Pa negre', com si fos el baró Cosimo de la novel.la 'El baró rampant', d'Italo Calvino, mira el seu món, la masoveria de la plana de Vic —on s'està perquè té el pare "roig" a la presó en la crua postguerra—, des de dalt d'un arbre. Si el baró Cosimo ho fa des de dalt d'una alzina, l'heroi de 'Pa negre' ho fa des de dalt d'una prunera. Un refugi on s'enfila quan, a l'era, els aires bufen remoguts i el món dels grans es veu, des de dalt, millor que a peu pla. Però si el Cosimo de Calvino s'hi queda per sempre, allà dalt, al protagonista de 'Pa negre' i als cosins que l'acompanyen, la brancada de la prunera, els fan de llençadora cap a la maduresa i la presa de decisió del que volen ser quan siguin grans.
'Pa negre' té aquells ingredients tantes vegades trobats en les millors novel.les de la misèria del postnazisme i tan escasses en la literatura catalana de la misèria del postfranquisme. Per això és una de les novel.les essencials per a la generació que, per sort, ara només viu les conseqüències d'una guerra com un documental en color a l'hora de dinar i que desconeix encara les conseqüències que han marcat la generació dels avis i, de rebot, la dels pares.
S'han escrit prou elogis sobre 'Pa negre': per la llengua, per l'estil, pel paisatge, per l'atmosfera, pel retrat dels personatges, pel tractament d'un moment a mig camí entre la davallada del món rural i obrer i l'inici del món del "treballador productiu" resignat amb el règim, de l'exili interior, dels silencis i de les descobertes.
Parlant de pa, ni que sigui negre, i tenint en compte que Emili Teixidor transporta els lectors a un món rural que avui ja no existeix, només es pot dir que 'Pa negre' és una excel.lent clotxa de literatura. I si pensem que "clotxa", al diccionari normatiu, no té la definició que li donaven els pagesos i jornalers de postguerra, és també ara una oportunitat per reivindicar-ne el contingut abans que un "bocata" qualsevol no ens l'esborri de la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.