Somnis de tots colors

Mabel Piérola. M'assemblo molt al meu pare. Il·lustracions de l'autora. Traducció d'Esther Mira. Fundació La Caixa. BCN, 2003. A partir 5 anys.

Pere Alzina i Jordi Bilbeny. El falcó, en Roc i la Mercè. Il·lustracions d'Agnès Perelló. Col·lecció Ciutat i Natura. Editorial Mediterrània. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

Albert Alforcea. El somni blau. Il·lustracions de l'autor. Timun Mas - Grup Ceac. Barcelona, 2003. A partir  7 anys.


       L'àlbum il·lustrat té, sovint, una doble finalitat. Combinar text i il·lustracions amb un criteri educatiu. Vet aquí el caràcter d'aquests tres àlbums. La Fundació La Caixa té un programa d'ajuda alternativa a malalties com l'Alzheimer, el Parkinson o l'esclerosi múltiple. I la il·lustradora Mabel Piérola s'ha encarregat de posar text i imatges a un breu relat divulgatiu per als més petits sobre la tipologia d'una d'aquestes malalties, el Parkinson, malaltia del sistema nerviós que, malgrat la seva antiguitat, uns dos-cents anys, afecta cada vegada més els joves.
       L'àlbum de Mabel Piérola té dos nivells de lectura, el visual i el textual. Un cop d'ull a les làmines situa el petit lector en allò que afecta els malalts de Parkinson. I la millor manera de fer-ho entendre és amb la comparació entre un pare, malalt de Parkinson, i el seu fill petit. Amb un text molt senzill, però divulgatiu, l'autora intenta desdramatitzar els efectes de la malaltia, fer-ne comparances amb les dificultats dels més petits quan aprenen els primers moviments, i donar també una sortida positiva. Al costat, doncs, d'un text reflexiu i eficaç, les il·lustracions acosten el problema que pot representar la malaltia per mitjà d'unes imatges expressives que engrandeixen en tot moment el personatge del pare al costat del punt de vista del fill petit. Imatges que, amb la força habitual de Mabel Piérola, prenen autonomia per si soles i permeten un recorregut independent quan el text ha fet la seva principal funció.
       Un caràcter també divulgatiu és el de la publicació 'El falcó, en Roc i la Mercè', promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, a través de la seva àrea de Sostenibilitat. La reintroducció del falcó pelegrí al medi urbà ha estat una de les iniciatives dutes a terme en els últims cinc anys. Potser casualment, els ciutadans o visitants de Barcelona, toparan en un moment de confiança, per part del falcó és clar, amb un membre d'aquesta espècie que ara habita en edificis alts com la Sagrada Família, Santa Maria del Pi, el Palau Nacional de Montjuïc, o torres del port d'alçada considerable.  L'àlbum explica minuciosament quin és el procés que s'ha seguit per a la reintroducció i quins són els hàbits dels falcons. La passió didàctica domina la publicació que es converteix més en un manual de text que no pas en un àlbum il·lustrat, malgrat el seu format.
       Finalment, 'El somni blau', d'Albert Alforcea, és un àlbum que no hauria de passar desapercebut dels seguidors del gènere. La concepció és global de l'autor, tant pel que fa al text com a les il·lustracions i el disseny. La moralitat educativa de l'àlbum és recordar una vegada més que res no és impossible si es desitja amb totes les forces. I Albert Alforcea trasllada aquest desig a través d'una faula amb petit rosegador de protagonista, amb un text poètic i unes il·lustracions volgudament discretes de color, de tall clàssic, perquè prefereix emfasitzar el traç originari en blanc i negre, puntejat, situant les imatges en cercles, ovals, rectangles, o en el conjunt de l'espai de les làmines, que manté una línia de continuïtat argumental i de fusió de text i il·lustracions en tot l'àlbum.
       L'autor, que també es cantautor i instrumentista, en aquest àlbum mostra la seva solidesa i personalitat com a il·lustrador, amb unes imatges que fugen de l'endolciment que tan sovint plana sobre els criteri il·lustratiu. L'estil d'Alforcea és més pròxim al d'il·lustradors que treballen per acompanyar textos no especifícament pensats per a lectors joves. I això transforma 'El somni blau' en una de les peces d'aquesta temporada a mirar amb ulls de descoberta.

[Suplement Cultura diari AVUI, 10 juliol 2003]