Veus antigues, to contemporani

Brian Patten. El Gegant de la Història. Traducció d'Aïda Garcia. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. A partir 12 anys.

      Diu l'autor Brian Patten en aquest volum de contes: "Les històries apareixen en diferents cultures, es vesteixen amb robes diferents i viatgen sense passaport per creuar les fronteres físiques i temporals. Podríem buscar les fonts basant-nos en l'antiguitat, però continuaríem sense arribar a la font original." I més endavant admet: "Algunes de les que apareixen en 'El Gegant de la Història' són simples còpies, contades per enèsima vegada al llarg del temps."
      Brian Patten (Liverpool, 1946) ha publicat diversos reculls de poemes, i se'l coneix també com "el poeta de Liverpool" ciutat on a la dècada dels seixanta va formar un grup de teatre, els Grimms, però el gruix de la seva obra literària és adreçada a lectors joves.    Aquest volum, que Empúries ha presentat a mig camí del regal "de detall" i del llibre de biblioteca, es troba a la frontera difícil d'establir entre lectors en procés de formació i lectors madurs.
      Un dels referents del llibre, per orientar el lector d'aquest comentari, el trobaríem en el llibre 'Els narradors de la nit', de l'autor de Damasc, establert a Alemanya, Rafik Schami (La Magrana, 1991). Aquell i també aquest són com contenidors (o calaixeres, com els anomenarien Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll) de velles històries contades de generació en generació, que es presenten amanides amb una situació ambiental que permeti al narrador recrear les antigues veus i dotar-les d'un to contemporani.
      En aquest cas, l'embolcall és un gegant de més de 4.000 anys que viu aïllat en un castell que, a còpia de segles, ha recollit milers d'històries. Però n'hi falta una, que en tants milers d'anys no ha pogut aconseguir. Si no la troba, corre el risc d'anar-se esllanguint fins a la mort, després d'haver perdut també el seu castell, i en conseqüència, tota la humanitat també perdrà la memòria de les històries que des que el món és món ha anat acumulant. Quatre infants vinguts de diferents parts de la Terra ajuden el Gegant de la Història a trobar el relat que li falta.
      Una vegada més, doncs, el mite de la immortalitat plana per damunt d'un argument de línia clàssica que Brian Patten sap llaurar i adobar per regenerar-la amb  un to poètic que entrelliga faules i contes amb moralitat, no sempre fàcil de copsar-ne el significat. És per això que Patten se serveix dels personatges que ha creat per ajudar o, com a mínim, encaminar el lector cap al rerefons de cada història, totes molt breus, fent-los també dubtar de la metàfora que tanca cada conte.
      Ja he dit que Brian Patten no amaga, honestament, que ha fet ús de nombroses fonts per elaborar el seu recull. Per exemple, n'extreu de relats àrabs, de la mística sufí, de les faules d'Esop, de Rumí, el poeta místic del segle XIII, del Panchatantra, de rondalles sense pàtria, de contes populars que en algun cas han passat a ser adjudicats als germans Grimm, d'històries africanes, alguna de les quals diu que ja esmenta també Geoffrey Chaucer als 'Contes de Canterbury', de llegendes japoneses, de contalles xineses o dels contes de 'Les mil i una nits'.
      El conjunt és un aplec d'històries que parteixen de la irrealitat per fer-se reals en la imaginació del lector. I el resultat és un volum que es permet, a més, el luxe de ser llegit a picossades, sense que per això el lector corri el perill de perdre el fil de la seva unitat argumental.

[Suplement Cultura diari AVUI, 23 gener 2003]