Literatura que crea addicció

David Skipper. Viure al límit. Traducció de Margarida Sanjaume. Col.lecció Gran Angular Alerta Roja. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 15 anys.

Sherry Ashworth. Desconnectada. Traducció d'Ada Arbós. Col.lecció Gran Angular Alerta Roja. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 15 anys.

       Hi ha un tipus de literatura que crea addicció. Addicció lectora, és clar. Aquest fenomen ja es va produir en el millor moment de la literatura negra. El lector anava d'un cas a l'altre prescindint de qui era l'autor. El que importava era allò que hi passava i com passava. Potser reculant més enrera, es trobaria un exemple semblant d'addicció amb les novel.les de vaquers. Literatura considerada menor i relacionada sovint amb el quiosc, un aparador que, a la llarga —quines paradoxes que té la fauna llibresca!— han acabat festejant tant autors de grans tiratges com premis Nobel.
       Feia temps que no llegia dues novel.les seguides de la sèrie Alerta Roja, que ha superat, amb els anys, la trentena de títols, i tinc la sensació que la majoria de novel.les que s'hi troben són de les que encomanen addicció als lectors. Les claus que caracteritzen el gènere són gairebé sempre aquestes: Personatges adolescents. La vida els maltracta. Tenen problemes amb qui els envolten. No s'entenen amb la família. Es refugien en ambients suburbans. Els arguments es mouen entre les escorrialles del realisme brut del segle passat i les bosses socials del nou segle. Les situacions són límit. Els finals suggereixen una sortida moralista que desfà la duresa dels relats.
       En el cas de 'Desconnectada' i 'Viure al límit', els autors són anglesos, Sherry Ashworth (Londres, 1953) i David Skipper (Tesside, 1962), i tenen com a referència el realisme social. Això fa que l'atmosfera de les dues sigui semblant. Una de les condicions perquè el realisme social es converteixi en literatura addicció és que posi tota la carn a la brasa.
       A 'Desconnectada', una adolescent brillant en els estudis, filla única d'una família de classe mitjana alta, però amb tendència a l'alcohol, va de desengany en desengany, de la seva barriada benestant a una de pobra, d'un ambient mitjanament selecte a un ambient degradat. De l'amor alliberador a la frustració.
       A 'Viure al límit', un adolescent de família desestructurada ha fet de la via del tren el seu refugi, i d'un amic fidel, el seu objectiu per actuar com actua dins de la desesperació. El món de les drogues, el de les bandes, la solidaritat entre els seus membres i el rebuig per la societat és l'estímul per continuar existint.
       Una clau més del gènere perquè mantingui l'addicció lectora és l'estil literari. I en el cas d'aquestes dues novel.les, l'estil té el do d'estar al servei del que exigeixen els personatges i les situacions. Són novel.les escrites amb anàlisi psicològica, ofici i amb registre visual. És a dir, àgils, atractives, generadores de sensacions, miratge d'un submón que la majoria de lectors no viuran mai, i per tant, com l'antic miratge policíac o el dels vaquers, ideals per crear addicció, com els bons pel.liculots que es consumeixen picant moresc o bevent una llauna.
      Un servidor s'ha empassat famolenc aquestes dues novel.les angleses. Amb un pols de satisfacció: comprovar que m'ho passava bé llegint, mentre altres crítics —ai, perdó!, ressenyistes o gasetillers, com ara s'anomena el ram—, potser es baldaven els ossos badallant i intentant acabar alguna d'aquelles obres que, de tan i tan divines, mai no crearan addicció lectora.

[Suplement Cultura diari AVUI, 1 abril 2004]