La cistella de la grossa juvenil

Care Santos, «Lalluna.com», premi Edebé. Xavier Bertran, «El soldat que parlava amb els cruecs», premi Barcanova. Jordi Sierra Fabra, «En un lloc anomenat guerra», premi Abril. Carme J. Huertas, «Gent de pedra», premi Joaquim Ruyra. Núria Pradas, «A carn, a carn!», premi Ciutat d'Olot. Rosa M. Colom, «L'escola secreta de Madame Dudú», premi Cifre de Colonya. Gabriel Janer Manila, «Daniel i les bruixes salvatges», premi Bancaixa. Josep-Francesc Delgado, «Els llops de la lluna roja», premi Ramon Muntaner. Mariano Casas, «Sabor a crim». Premi Enric Valor. David Nel·lo, «L'aposta», premi Columna Jove. Francesc Miralles, «Un haiku per a l'Alícia», premi Gran Angular. Editorials Edebé, Barcanova, La Galera, Bromera Edicions, Columna, Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 12 anys.


      Aquests són els premis de literatura juvenil atorgats l'any passat i que entre finals del 2002 i principis del 2003 han sortit a la llum. Són també els premis més ben dotats d'entre els que s'atorguen a la novel.la juvenil en català (uns 100.000 euros en total) i, a pesar d'això, no es pot dir que se n'hagin llegit o escoltat gaires crítiques en mitjans de difusió general.
      Que hi pensin els que hi hagin de pensar. Perquè tanta abstinència es fa sospitosa. O bé la promoció no és l'adequada o bé l'estigma que corre per les redaccions dedicades al llibre fa que qualsevol d'aquests títols que arriba sota el segell de "literatura juvenil" sigui automàticament bandejat.
      Aquest és un article SOS. Carregat de vergonya i de mala consciència a la vegada. Que, en tres mesos, et caiguin al damunt els llibres d'una dotzena de premis de novel.la sense ni un col.lega de la competència per poder contrastar parers i repartir responsabilitats, és una mala feina.
      Per això el SOS va adreçat a tots els respectats responsables de suplements de llibres, i a tots els venerables crítics de novel.la del país, amb la seguretat que, ni que tinguin al.lèrgia a la novel.la juvenil, no els farà cap mal rastrejar en aquest àmbit per tal que, quan hagin d'adoctrinar de cara a l'aparador, sobretot ara que cada dos per tres et pregunten per la salut de la literatura infantil i juvenil arran de Harry Potter, no caiguin en l'estirabot i el tòpic, fruit de la desconeixença.
      El SOS també va adreçat als mateixos autors perquè no s'amaguin darrera el paternalisme i el complex editorial que a vegades comporta publicar en una col.lecció per a joves. I finalment el SOS també és per als editors perquè, com ja fan molt ben fet alguns, tractin aquest àmbit amb la mateixa disposició promocional que destinen a altres llibres, en alguns casos de menys qualitat literària.
      La ignorància en la qual està immersa la literatura juvenil és culpa de tots. Dels que arronsen i dels que no estiren. Dels que paguen i no manen. Dels que cobren i no es guanyen el pa amb la suor de la lectura. Dels que escriuen, publiquen i callen. I dels que llegeixen i no exigeixen que es parli del que llegeixen.
     Mentrestant, n'hi ha per triar i remenar. Care Santos ha fet una recreació contemporània en versió feminista i plena d'humor del Cyrano de Bergerac. Xavier Bertran i Jordi Sierra Fabra tracten, en mons i circumstàncies diferents, el tema de la guerra. Carme J. Huertas grata en la història de la gent que encara viu en tribu a l'edat que s'encamina el neolític. Núria Pradas fa un salt també a la història, la del segle XVII, entre bandolers. Rosa M. Colom beu de les fonts de Victor Hugo, amb Quasimodo, Esmeralda i Nôtre    Dame en un viatge des de París fins a l'Àfrica. Gabriel Janer Manila fa una denúncia de la pena de mort i s'endinsa en l'Edat Mitjana i la reflexió de la descoberta de l'amor. Josep Francesc Delgado barreja ecologia i història en un relat centrat a la comarca del Berguedà i l'extinció del llop. Mariano Casas opta per la intriga de gènere policíac. David Nel.lo fa una història d'amistat ambientada a la ciutat de Barcelona. I Francesc Miralles elabora una novel.la de desconcert adolescent amb haikus com a escapada. ¿Per on comencem? La collita fa, entre tots plegats, unes 1.600 pàgines. 


[Suplement Cultura diari AVUI, 5 juny 2003]