La Jerusalem d'Amos Oz

Amos Oz. La bicicleta d'en Sumkhí. Traducció de Roser Lluch Oms. Il.lustracions de Gallardo. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 9 anys.

      Amos Oz (Jerusalem, 1939) escriu: "No hi ha cap diferència! Potser en aquell temps els àrabs eren els jebuseus o els cananeus, i els britànics els filisteus. I què! Els nostres enemics canvien de màscara  però ens continuen turmentant. Ho demostren totes les nostres festivitats. Els enemics són sempre els mateixos. I continua la mateixa guerra gairebé sense treva."
      Aquest fragment forma part de 'La bicicleta d'en Sumkhí' i es considera que és un relat per a lectors de nou anys endavant. Torneu-lo a llegir, sisplau, i notareu una diferència abismal entre allò que sovint es pensa que ha de ser la literatura per a infants i el que Amos Oz els proposa en aquesta novel.la que, com en altres títols, parla de la seva infància al final de la Segona Guerra Mundial, a la Jerusalem ocupada pels anglesos.
      Amos Oz ha ambientat bona part de la seva obra per a infants i joves en aquesta etapa viscuda. Una de les novel.les per a dolescents en català de l'autor és 'Una pantera al soterrani' (Barcanova, 1998), traduïda també per Roser Lluch, com aquesta de Cruïlla apareguda ara. A 'Una pantera al soterrani', Amos Oz situa igualment l'acció a la postguerra mundial, el 1947, quan els anglesos acaben ja la seva actuació a Palestina. En aquella ocasió,    Amos Oz parla de la relació entre un adolescent jueu i un sergent de la policia britànica que sent un viu interès per l'Israel bíblic i la llengua hebrea. Aquests elements es repeteixen en algun moment de 'La bicicleta d'en Sumkhí'. D'aquí ve que, malgrat que la novel.la sigui per a lectors primerencs, l'autor no s'està d'incloure-hi termes, tant religiosos com històrics, que poden semblar "matèria reservada" per a edats més madures.
      Tot això fa de 'La bicicleta d'en Sumkhí' una edició arriscada, per part de l'editorial, però indubtablement necessària per a la regeneració i dignificació de la literatura per a joves. Darrera d'aquest risc editorial, hi ha una senzilla història d'amor d'infants que fa que Amos Oz escrigui un parell de pàgines d'una enorme sensibilitat --a vegades un parell de pàgines marquen tot un llibre--, al costat d'una temptativa fantasiosa, sense oblidar elements de l'entorn del protagonista, la preadolescència, conflictes amb els pares, picabaralles amb amics, escenes de picaresca escolar i, sobretot, una fusió del desig de fer -se adult en un món on la infància i la ingenuïtat són una de les poques esperances enmig d'un clima de traïció, que Amos Oz ja reflectia també a 'Una pantera al soterrani'.
      Per tot això, es perillós qualificar d'aventura el relat d'Amos Oz. En tot cas, d'aventura interior, inserida en l'herència d'una cultura antiga que el text no esquiva, fins al punt que un breu glossari dóna definicions de termes hebreus com Bar-mitsvà (majoria d'edat religiosa del noi jueu als 13 anys); Péssakh (festivitat de la Pasqua jueva); Purim (festa de caràcter profà que commemora els fets de Pèrsia quan Mardoqueu desbarata els plans d'aniquilació dels jueus del regne); o el més conegut Jiddisch (llengua germànica dels jueus de l'Europa central i oriental).
      L'il.lustrador Gallardo hi fa una aportació gairebé de retratista, amb làmines que presenten els diferents personatges que apareixen en el relat d'Amos Oz: l'enamorada Esti; l'oncle Tsémakh, un mite per al protagonista del relat; el sergent Dunlop i el gos; l'enginyer Inbar;  els pares de Sumkhí; o el mateix Sumkhí. Una interpretació que reforça la intenció d'Amos Oz, que basa el relat en la conseqüència d'una estreta relació del protagonista amb els altres personatges i el medi que els envolta.

[Suplement Cultura diari AVUI, 23 octubre 2013]