Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

21 d’agost del 2014

Dàtils, cangurs i diversitat

José Antonio Millán. L'arbre dels nassos. Traducció de Jordi Jané. Il.lustracions de Perico Pastor. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino-Planeta, 2002. A partir 5 anys.

Norma Sturniolo. Teodora i els canvis de pell. Traducció de Margarida Trias. Il.lustracions de Diego Bianchi. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino-Planeta, 2002. A partir 5 anys.

David J. Smith. Si el món fos un poblet. Trad. de Núria Sales. Col.lecció Simbolet. Símbol Editors. Sant Cugat del Vallès, 2002. A partir 5 anys.


       La branca infantil i juvenil de Destino, del grup Planeta, ha remodelat la seva línia amb àlbums il.lustrats —continuant la tradició del Premi Apel.les Mestres—, i la de l'àlbum més petit amb la col.lecció Milcontes, que preveu la novetat de pròxima aparició de l'escriptora Carme Riera en el conte infantil.
       De moment, José Antonio Millán i Perico Pastor fan tàndem amb 'L'arbre dels nassos', un conte del desert d'Aràbia que, si no fos perquè el nas del personatge protagonista es converteix en dàtil, de tant posar-se els fruits de la palmera al nas, es podria dir que fa l'ullet a Pinotxo i la seva nàpia de fusta. El cas és que tots els misteris tenen una explicació o altra. I veritat o mentida, la d'aquest cas es troba en un arbre embruixat que pispa els nassos i els substitueix per un dàtil d'enormes dimensions.
       En una picada d'ullet al flautista d'Hamelin, el personatge recapta per viles i ciutats els voluntaris que volen sortir a la recerca del seu nas i, com si parodiés Bush, el jove protagonista aconsegueix un exèrcit de voluntaris amb dàtil, disposats a fer l'Operació Nas del Desert. Amb l'única diferència que, aquí, Sadam és una bruixa, i el petroli són els nassos de la palmera embruixada que pertanyen als seus propietaris.
       Aquesta és una lectura entremaliada i lliure del conte escrit per Millán i il.lustrat per Perico Pastor. Però, per descomptat, també es pot fer la lectura tradicional. Per exemple, l'arbre dels nassos podria ser el substitut encantat de l'home dels nassos que ningú no ha aconseguit mai de trobar l'últim dia de l'any. A gust, doncs, del lector. Les làmines de Perico Pastor, pintor que no és la primera vegada que s'acosta a l'àlbum il.lustrat, tendeixen a dominar pel to daurat de sorra banyada pel sol del desert. Totes, doncs, destaquen per la força de color i només reposen quan reflecteixen la palmera embruixada o la marxa del desert amb una proporció dominada pel blau del cel.
       El conte de Norma Sturniolo, de moment el segon de la col.lecció, explica la història d'una cangur que no s'acontenta amb la seva pell ni la bossa del ventre i decideix anar al País dels Canvis de Pell on es trobarà amb tota mena de bèsties que, com en una passarel.la Gaudí, li mostraran els models que pot triar. Les il.lustracions de Bianki són de línia geomètrica i imiten el collage en una tendència cap a la videoanimació.
       Una altra editorial, Símbol Editors, amb seu a Sant Cugat del Vallès, ha tret també col.leccions noves. Un àlbum vol explicar als lectors que hi ha un gran poble anomenat món. Les il.lustracions, gairebé pintures de petit format perquè ocupen la majoria les làmines doblades, serveixen per fer un recorregut universal per les diverses nacionalitats, llengües, edats, religions, aliments, aire i aigua, l'alfabetització, l'economia, l'energia, la història i el futur. Un breu apèndix explica com es pot orientar els petits lectors i explicar el contingut del llibre, que a vegades sembla que tendeixi a ser un recull estadístic, però que té com a objectiu divulgar el fet que la diversitat del món es mereix un tractament sense discriminacions. Una eina senzilla, però rigorosa per a biblioteques escolars. 


[Suplement Cultura diari AVUI, 7 novembre 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.