Del bressol al llibre

Carme Riera. El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes. Il.lustracions d'Irene Bordoy. Col.lecció Milcontes. Editorial Destino - Planeta. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

Carme Riera. El gos Màgic. Il.lustracions de Rebeca Luciani. Col.lecció Milcontes. Editorial  Destino - Planeta. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.
   
       La tradició que autors reconeguts, autores en aquest cas, han seguit de recuperar contes que en el seu dia van explicar com a mares no és una raresa. Anna Murià havia publicat alguns contes per a infants a partir dels que explicava als seus fills en el seu exili a Mèxic. Quan, aprofitant una entrevista, en una ocasió parlàvem de la seva aportació a la literatura infantil, es va justificar modestament dient que no havia fet altra cosa que posar per escrit el que eren contalles orals per a la mainada de casa.
       D'aquesta aportació, es coneixia 'El nen blanc i el nen negre', una glossa de la 'Cançó de bressol' d'Agustí Bartra, que va publicar el 1947 a la Biblioteca Catalana, de Mèxic; 'El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic', que va publicar a La Galera el 1974, just després del seu retorn de l'exili; 'A Becerola fan ballades', una obra de teatre publicada també a La Galera, el 1978;  i diversos contes que el 2001, va recollir Salvador Comelles, editats per Caixa de Terrassa.
      Sembla que el cas de l'escriptora Carme Riera és similar al d'Anna Murià. D'uns contes explicats en el seu dia als seus fills n'han sortit ara uns petits àlbums que, potser com deia Anna Murià, posen per escrit antigues contalles per fer volar la imaginació de la mainada de casa. La relació me l'ha suggerida un dels títols, 'El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes', que sembla una rèplica d''El meravellós viatge de Nico Huahuetl a través de Mèxic', d'Anna Murià, i, a la vegada, una rèplica de 'El meravellós viatge d'en Nils Holgersson per Suècia', de Selma Lagerlöf.
      Volar ha estat, des dels temps més remots, un material literari ple de possibilitats. I no cal parlar de dos autors tan distants com J.M. Barrie, que va fer volar Peter Pan, o Joan Barceló, que va abocar tota la seva fantasia en el 'Viatge enllunat'.
Dels dos petits àlbums de Carme Riera, que representen el seu debut en aquest àmbit, el del seu viatge meravellós amb l'estol de tulipes és el que té un deix més clàssic. Entre altres coses perquè el relat té un conte dins el conte i del temps actual passa a un d'històric, que és el que trasllada la protagonista a l'espai propi de les tulipes, els Països Baixos. Però, amb l'excusa del viatge meravellós, hi ha també el plaer de la lectura: "Llegir li semblava tan divertit o més que jugar, ja que a les històries que contaven els contes succeïen coses que a la Maria no li havien passat mai i que li hagués agradat molt que li pasessin."
      El segon àlbum de Carme Riera, 'El gos Màgic', és més agosarat, més contemporani, més picaresc, i fins i tot irònic. Un gos es distingeix per la seva cua, una cua multiús, allarga que t'allargaràs: canya de pescar, furgador de nius d'ocells, canya per batre ametllers...  Però ben sabut és que no s'aprecia el que un val, ni que sigui un gos, fins que ja no hi és. I per això, quan la cua del gos Màgic perd poders, és quan li plouen els homenatges per la seva cua perduda.
      Les il.lustracions dels dos àlbums distingeixen també el to clàssic del contemporani dels dos contes. Les d'Irene Bordoy, per a 'El meravellós viatge...'  són detallistes, amb tons plàcids, i assimilen la representació de la protagonista als elements que il.lustren el conte. Les d''El gos Màgic' juguen amb el domini dels colors, la deformació en figures geomètriques, i amb primers plans que fan dels personatges un doll de color humà.

[Suplement Cultura diari AVUI, 22 maig 2003]