Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

20 d’agost del 2014

Escriure per a joves des de les Illes

Guia de la literatura infantil i juvenil de les Illes Balears. Introducció de Caterina Valriu. Bibliografia bàsica de Ramon Bassa. Editorial Moll. Palma, 2002.

       Tot i que tothom sap que els autors en llengua catalana formen part d'una única literatura, és fàcil detectar que l'existència d'administracions diferents (governs autònoms, diputacions, ajuntaments...) en cadascun dels territoris de parla catalana fomenta l'aparició de premis, estudis, guies o seleccions bibliogràfiques que s'articulen no a partir d'aquesta literatura sinó a partir del criteri territorial.
      Així, la literatura catalana no es lliura, cada vegada més, de l'encasellament en "autors valencians", "autors de les Illes Balears", "autors de les Terres de Ponent", "autors del Camp de Tarragona", "autors de les Terres de l'Ebre", "autors de la Franja", "autors de la Catalunya Nord", "autors d'Andorra", "autors de...", fins a arribar a perfilar "autors de tal o tal altra comarca" i "autors de tal o tal altra població", malgrat que tots siguin escriptors o escriptores en llengua catalana. ¿Esperit de reivindicació "patriòtica local" o esperit de resistència contra un centralisme cultural?
      El cert és que, en el fons, hi ha uns grups d'autors més compactes que uns altres que es distingeixen de la resta no tant per la variant dialectal en la qual s'expressen sinó per la temàtica, l'ambientació, les referències paisatgístiques o la tradició literària de les quals parteixen.
      Fruit d'aquest interès territorial neix, segurament, la 'Guia de la literatura infantil i juvenil de les Illes Balears', un volum de l'Editorial Moll que compta amb el suport de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, l'Institut de Ciències  de l'Educació de les Illes Balears i la Caixa de Colonya.
Són vint-i-cinc anys llargs (1976-2001) que analitza, en una introducció del llibre, la professora de la Universitat de les Illes Balears, Caterina Valriu, i que es poden ampliar amb una bibliografia elaborada per Ramon Bassa. La guia recull uns 250 títols que pertanyen a uns 40 autors.  Un catàleg considerable que s'estructura  amb una fitxa de cada llibre, la reproducció de la coberta, una breu biografia de l'autor i fragments de crítiques que orienten el lector sobre l'obra.
      Algunes dades que s'extreuen de l'analisi de Caterina Valriu donen a conèixer que el 50% de les obres publicades pels autors de les Illes Balears s'han editat a Barcelona. Dels obradors de Palma n'han sortit un 20% i la resta s'ha enfornat a Maó, Eivissa o València. La majoria de llibres s'adrecen a lectors de 10 a 14 anys. Els autors illencs opten més aviat per contes llargs o novel.la curta. Hi ha pocs autors que escriguin per als lectors més petits, d'entre  6 i 10 anys. I, com passa en altres àmbits territorials, la poesia i el teatre són una raresa. Un tret curiós és la poca presència d'il.lustradors  de les Illes Balears.
      Entre les tendències temàtiques, hi ha el de la superació dels problemes personals; el dret a la llibertat; la lluita del bé contra el mal; l'amor com a força per continuar o l'amor que venç convencions. I hi domina un tractament poètic i una acurada recreació de la fantasia.
      La relació d'autors ressenyats és llarga. Des dels autors més coneguts per la seva constància a publicar per a joves com Rosa Maria Colom, Gabriel Janer Manila, Pere Morey, Pere Pons, Eusèbia Rayó i Miquel Rayó, fins a autors que s'hi han dedicat més esporàdicament com Ponç Pons, Maria de la Pau Janer, Pau Faner o Joan Pons. Un estat de la qüestió útil que, com en altres casos similars, s'arrodoniria del tot si tingués una rèplica en xarxa, actualitzada des d'ara permanentment.


[Suplement Cultura diari AVUI, 3 abril 2003]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.