Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

17 d’agost del 2014

Recomana'm un llibre tranquil...

Pep Molist. Els llibres tranquils. Pròleg de Pere Darder. Col.lecció d'assaig Argent Viu. Pagès Editors. Lleida, 2003.

Antoni Dalmases: La sargantana Juliana. Il.lust. de Teresa Martí. Charles Simic: On és el Pirolet? Trad. d'Aurora Ballester. Il.lust. de Gabriela Rubio. Josep  M. Fonalleras: Els tràfecs d'en Tòfol, el Pèsol i de la faveta Lilós. Il.lust. de Maria Espluga. Eduard Màrquez: L'Oriol i el ratolí Pérez. Il.lust. de Marta Balaguer. Joan Armangué: En Quim Badall. Il.lust. de Rebeca Luciani. Emili Teixidor: La Rosa, la Roca i el Llop. Il.lust. de M. Àngels Comella. Col.lecció Històries en Majúscules. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2003. A partir 5 anys.


       Fa dos anys, per iniciativa d'una sèrie de persones vinculades a l'àmbit de la literatura infantil, i amb el suport i l'entusiasme de l'escriptor Josep Vallverdú, l'Ajuntament de Mollerussa va convocar el Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil. La segona edició ha distingit el treball del bibliotecari, crític i escriptor Pep Molist (Manlleu, 1965) que s'ha proposat fer una tria de lectures que, per ell, tinguessin la virtut de la tranquil.litat. I és ell mateix qui justifica l'elecció del títol i de la temàtica fent referència a la petició que li va fer una usuària d'onze anys de la biblioteca on ell treballa quan un dia li va demanar: «Recomana'm un llibre tranquil».
       Vet aquí com, d'una anècdota quotidiana, pot néixer un gènere que, en mans dels artífexs del màrqueting editorial, podria arribar a fer fortuna. ¿I què deu ser un llibre tranquil? La petita usuària li va donar a l'autor de l'estudi que ara es publica les claus de la qüestió. Per ella, un llibre tranquil és un llibre "que no fa por, que no t'accelera el cor a cada retomb, que més que riure et fa somriure, que més que plorar et fa pessigolles al cor, i que et desvetlla les emocions d'una manera suau i delicada."
       Pep Molist ha limitat la seva tria a llibres per a lectors fins a uns 10 anys. És per tant una tria que abasta les primeres franges d'experiència lectora i que l'autor presenta amb un comentari, la reproducció d'un fragment i una bibliografia relacionada amb el conte escollit.
       I com que la teoria no seria res sense la pràctica, una nova  sèrie de Cruïlla sembla editada a posta per fer els honors al títol de l'assaig del premi Rovelló. La col.lecció Històries en Majúscula ha estat pensada per als primers lectors, els contes són breus, il.lustrats, i el text és íntegrament reproduït en lletres majúscules per facilitar la lectura primerenca.
       Antoni Dalmases hi parla d'una sargantana a qui li agrada viure precisament tranquil.la, amb peripècia emocionant de fons. Charles Simic, autor resident als EUA i premi Pulitzer de poesia, s'estrena en la literatura infantil amb el gat Pirolet que ha desaparegut i es fa buscar per tothom a casa. Josep M. Fonalleras utilitza dos llegums personificats, el pèsol i la fava, que somnien passar-se la vida a la cassola. Eduard Màrquez explica una història de nit entre un petit a qui li ha caigut la dent i un ratolí. Joan Armangué relata el cas d'un petit dormilega i entra en una història fantàstica amb pirata inclòs. I Emili Teixidor parla de la història d'una noia que treu fum pels queixals perquè li surten pètals de rosa a les galtes.
       Són els sis primers títols d'aquesta nova col.lecció que vénen a ampliar les sèries per a primers lectors d'altres segells editorials. En aquest cas, la tria, o l'encàrrec, a autors amb obres per a lectors adolescents i adults és una aposta que la diferencia de les altres i que cal aplaudir. A la vegada que és també una aportació de material per a estudis com el del premi Rovelló comentat abans, que esmenta uns 180 escriptors i il.lustradors, dels quals només un 30% són catalans. L'únic pessic que crec que es pot fer al suggerent treball de Pep Molist, sobretot després de quaranta anys llargs de la represa, amb desenes i desenes de títols d'autors catalans, sense comptar la feina pionera i senyera de fa gairebé cent anys. 
   

[Suplement Cultura diari AVUI, 15 gener 2004]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.