La Madonna dels ous d'or

Madonna. Les Roses Angleses. Traducció de Daniel Cortés. Il.lustracions de Jeffrey Fulvimari. Editorial Destino. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

       La consigna és: rebenteu gratuïtament, sense ni mirar-lo, el primer dels cinc llibres que han fet entrar Madonna a l'àmbit de la literatura per a infants. De fet, per mantenir-me bé amb el ramat, em tocaria seguir la veta i deixar verd, amb un estossec, sense ni parlar-ne, l'àlbum de la cantant.
      Però no seguiré la consigna. Faré un lleig al ramat. I parlaré de Madonna. Tot i que també me'n guardaré prou de fer-me del club de fans de la cantant, pel que fa a la seva faceta d'autora, de la mateixa manera que m'he guardat prou de fer-me del club de fans de Molly Moon ni —només hi faltaria un servidor!—, del club de fans de Harry Potter.
      Succeeix, en el món de la literatura, que qualsevol producte en forma de llibre —tots els esmentats són, en certa manera, productes en forma de llibre—, té guanyat d'entrada el rebuig visceral pel sol fet d'arribar envoltats d'una expectativa sovint exagerada, d'unes previsions de mercat sovint ridícules comparades amb altres dades que mai no es fan públiques, i d'una servitud amb caiguda de bava dels mitjans de comunicació abans que es disposi de la resposta dels lectors, els autèntics jutges.
      S'entén. En el cas del producte de Madonna, el seu llançament internacional, la seva perspectiva de mercat gras i la seva presentació a les grans capitals europees, ja feia dir blat abans de ser al sac i ben lligat. Això provoca que, en casos com aquest, el criteri literari quedi cohibit pel criteri de mercat. Un criteri que, pel que sembla, en el cas de Madonna, i a tot el món, no s'ha vist afavorit per unes vendes massives.
      'Les Roses Angleses' és un conte, per anomenar-lo d'alguna manera, de flors i violes, però pansides, amb una moralitat endinyada als lectors  sense vergonya. És un conte de l'estil de nenes dolentes que es tornen bones i que de tan bones són les millors perquè no fan res de debò perquè les altres nenes tinguin una vida millor. I tot plegat, sense ni un bri de polsim literari, més aviat de relat cursi, de conte de pseudofades, que només pot acontentar lectors poc lectors i que visquin en un món de cel.lofana.
      La protegida i envejada Binah del conte madonnià és vista per les quatre Roses Angleses com un ésser desvalgut, maltractat i destinat a patir les conseqüències de nena òrfena de mare, anant a escola i fent tota la feina de casa. ¿Una Ventafocs moderna? Potser sí. Però, si cal parlar d'un cas "Ventafocs" al segle XXI, només es pot fer tocant de peus a terra i no amagant la realitat social per acontentar la mala consciència.
      Les il.lustracions volen ser una mica més trencadores que l'estil florit i caduc del text. Tot el to de l'àlbum és acolorit. Però sembla pensat més des del disseny que no pas de l'expressió de la il.lustració. Les imatges de les protagonistes podrien ser extretes d'una revista de moda: totes tenen els llavis molsuts i els ulls com prunes de tan rodons. Fetes de patró.
      A Madonna, la rècula d'amics a qui agraeix que l'hagin impulsat a fer aquests àlbums, li deuen haver explicat que la literatura infantil és això: un món de cotó fluix on tot és de color rosa. En tenen un bon tros de culpa segons quines sèries de dibuixos i pel.lícules, i de novel.les també, que, pel sol fet de ser infantils, insulten, sense que ningú es queixi, el codi ètic i literari que hauria de regir entre autors i lectors amb una mica d'amor propi per l'escriptura i la lectura.
      Vet aquí com els editors de llibre infantil de tot el món han caigut en la trampa de la caixa, ni que sigui perdent la faixa, creguts que, amb aquests àlbums, els arribava la Madonna dels ous d'or. Tractant-se d'una operació internacional de gran abast, l'engany de l'àlbum té un nivell considerable. En queden quatre, si el projecte no fa aigües.

[Suplement Cultura diari AVUI, 13 novembre 2003]