Jugar-se-la amb habilitat i subtilesa

Jordi Sierra i Fabra. A l'altra banda del mirall. Col.lecció Narrativa. Editorial Empúries. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.

      "Ningú no es podrà sentir estimat ni aprendre a estimar si no hi ha un altre que l'estimi", diuen els experts en relacions emocionals. És una frase de manual, també com aquesta: "Necessito l'altre per construir la meva identitat". La novel.la 'A l'altra banda del mirall', guanyadora del premi Ramon Muntaner 2003, es basa en aquest parell de pilars argumentals: aprendre a estimar i reforçar la pròpia identitat. L'autor Jordi Sierra i Fabra ha escollit aquesta vegada una protagonista adolescent que s'interroga sobre la seva pròpia veritat i els impulsos que la guien.
      La novel.la, que entra en catàleg a partir d'un premi juvenil, apareix en una col.lecció general, probablement no per autocensura editorial sinó perquè la temàtica pot arribar a interessar tant, o més, els adults que els mateixos joves. Que no es malinterpreti aquesta afirmació. No vol pas dir que els lectors adolescents no hi trobin els ingredients de descoberta imprescindibles per continuar llegint una novel.la que, de moment, pot ser que els arribi a picar la curiositat només per la simple sinopsi o per la veu d'un tercer. Ben al contrari.
      "La Maria [la protagonista] té setze anys i estudia segon de batxillerat. Viu amb els seus pares i té una germana gran": fins aquí el retrat robot de desenes i desenes de protagonistes de novel.les contemporànies. Inesgotable, per ara.
     "L'única cosa que sap segur és que, des de fa un temps, hi ha moltes preguntes que li ronden pel cap, sobretot davant del mirall, testimoni dels canvis del seu cos, ¿s'agrada a ella mateixa?, ¿s'accepta tal com és?": preguntes que enganxen qualsevol adolescent en el seu moment de canvi.
      "La recerca de la identitat, les angoixes de l'adolescència, la força de la vida que li esclata i l'amor són una barrera sense final. El noi que té a prop i que la condueix a un món nou i que l'enfronten amb la veritat, amb la seva petita i gran diferència": clau definitiva per convertir qualsevol adolescent ple de preguntes en lector a la recerca de la resposta.
      El filtre literari de Jordi Sierra i Fabra, en aquesta i altres obres seves —que es compten en més d'un centenar—, no és precisament el de donar receptes. Si fos així, aquesta última novel.la seva, que circula per la maroma sense xarxa entre els instints emocionals i els costums culturals i socials, no seria qualificada de "novel.la" sinó de "llibre d'autoajuda". I si una novel.la fa, indirectament, una funció d'autoajuda és pel tractament psicològic amb què s'han dibuixat els personatges i l'argument central, no perquè la línia narrativa de l'autor s'ho hagi proposat deliberadament.
      Malgrat tot, Jordi Sierra i Fabra se la juga. Perquè ningú com ell coneix tan bé les "barreres morals" que fan que, encara avui, segons quins arguments literaris no travessin aquesta mena de "murs de la vergonya invisibles" que són segons quines fronteres acadèmiques, un tracte d'"afalac", d'altra banda, que han rebut tantes altres novel.les de totes les èpoques i a les quals el temps i els lectors han rescabalat de sobres.
      No n'hi ha prou, és clar, a tractar literàriament una qüestió encara tabú en el medi educatiu d'adolescents, com ho és la de la descoberta de la sexualitat fora del que és admès per la societat, sinó que és imprescindible fer-ho amb la suficient habilitat i subtilesa, com la que utilitza Sierra i Fabra, perquè els lectors facin un camí paral.lel de descoberta i aclariment personal, el mateix camí que fa la protagonista de la novel.la 'A l'altra banda del mirall'.

[Suplement Cultura diari AVUI, 22 gener 2004]