Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

20 d’agost del 2014

Vuitanta Rovellons

      L'escriptor Josep Vallverdú farà 80 anys, dimecres, 9 de juliol [2003]. Nascut a Lleida el 1923, Josep Vallverdú és l'autor català per excel·lència que representa una manera d'entendre la literatura que habitualment llegeixen els infants i els joves. Pedagog reconegut, un cop d'ull a vol d'ocell al conjunt de la seva obra escrita, detecta que mai no ha utilitzat la pedagogia com un llast repressor de la llibertat literària. Assagista de tremp, ha estat un coneixedor del territori  de Ponent que ha trepitjat i situat en l'imaginari col·lectiu.   Traductor de ploma fina, Josep Vallverdú ha introduït al català autors com Raymond Chandler, Dashiel Hammet, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgard A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton o Oscar Wilde, entre altres. Col.laborador entusiasta, se'l troba avui a l'Institut d'Estudis Catalans per dir-hi la seva, o se'l va trobar en els dos últims Congressos de Literatura Infantil i Juvenil Catalana com a President d'Honor.
      L'únic autor d'obra infantil i juvenil amb el reconeixement del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes manté una coherència singular en la seva trajectòria. Josep Vallverdú treu generalment un llibre per any, des que va publicar el primer ('El venedor de peixos', Arimany, 1960). Gairebé com un contracte verbal amb ell mateix.    Però la coherència literària de Josep Vallverdú es manté també en la seva línia argumental: aventura, enginy, honestedat, tradició històrica, coneixements, reflexió i experiència positiva, són els trets del retrat robot dels seus personatges.
      Autor de la primera i, per ara, l'única Obra Completa enllestida de literatura infantil i juvenil, Vallverdú és present en la biblioteca d'honor de les lletres catalanes per compartir, potser més silenciosament, però amb els mateixos mèrits, el paper que hi tenen autors de fora que han tingut l'oportunitat de ser difosos i coneguts arreu del món, per circumstàncies lingüístiques, polítiques o mediàtiques que no ve ara a tomb d'analitzar.
      I als 80 anys, Josep Vallverdú ha fet una trapelleria. Trencant el pacte d'un llibre per any, en aquest aniversari, s'ha proposat de publicar-ne quatre: 'Les raons de Divendres', una mirada de Robinson Crusoe des de l'òptica de l'indígena; 'Primi quatre estrelles', una història d'ànecs en clau científica; un altre relat de fonts clàssiques sobre un escultor sord a l'illa de Piranos; i una recreació de 'La  presó de Lleida' com a tema romàntic.
      Als vuitanta anys, Josep Vallverdú és, gràcies al personatge 'Rovelló', un dels autors que es podrien considerar "mediàtics". El Rovelló de Vallverdú ha estat un dels èxits audiovisuals que ha multiplicat la seva àrea d'influència i s'ha escapat del suport paper que el va mantenir des de la seva primera edició, el 1969. En certa manera, Rovelló, fill del Maig del 68, és el representant de molts dels personatges de ficció de la literatura infantil i juvenil catalana de la represa. S'ha espolsat les puces i s'ha establert en el sistema, sí, però continua sent fidel als seus principis.
      Una excepció. Gairebé com l'excepció que també representa Josep Vallverdú entre els autors del ram. Desvinculat de la capital editorial (tot i que el seu pare, quan ell era estudiant, hi tenia botiga de roba), no s'ha deixat temptar mai per ser un "senyor lletraferit de Barcelona" i aquesta decisió que, sovint, des de l'Espluga de Francolí, on ara viu, li ha fet arrugar el front en una mena de retret a la política cultural centralista, li ha donat, a la fi, la raó. El seu triomf més popular l'ha aconseguit amb un personatge rural, un petit gos que no es deixa tampoc temptar per acabar malvivint en una gossera urbana i opta per campar lliure en un món idíl·lic, que potser no existeix, però que tots tenim la possibilitat d'inventar interiorment. Vuitanta Rovellons, doncs, i per molts anys més.



[Suplement Cultura diari AVUI, 3 juliol 2003]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.