Trencar les fronteres invisibles

Katrien Seynaeve. Fronteres. Traducció de Jordi Vidal. Col·lecció La Llum del Far. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Jordi Sierra i Fabra. Frontera. Foto coberta de José Luis Peláez. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

       Les fronteres no són només capritxos artificials ni línies sobre un mapa cartogràfic, fruit d'acords o desacords polítics. Són també línies invisibles en  les vides de cadascú. Deu ser per això que Katrien Seynaeve i Jordi Sierra i Fabra coincideixen a titular dues novel.les amb un referent similar. Les novel.les 'Fronteres' i 'Frontera' tenen de fons, efectivament, un motiu similar. El que planteja l'escriptora belga, Katrien Seynaeve, aprofundeix en el conflicte col·lectiu palestinoisraelià. El que planteja Sierra i Fabra ho fa en el conflicte individual dels casoris concertats, en aquest cas per famílies magribines. Les dues novel·les tenen protagonistes adolescents.
      En els dos casos, parlem d'autors de caràcter viatger i documentalista. Katrien Seynaeve (Gent, Bèlgica, 1949) és psicòloga i va arribar a la literatura sense intenció de ser escriptora, a partir d'un viatge a Israel l'any 1975, on va conèixer de primera mà l'enfrontament entre israelians i palestins cosa que va propiciar no tan sols que es documentés sobre el tema sinó que estudiés hebreu per poder-lo entendre millor. Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), que sovint introdueix en les seves novel.les experiències de viatger, ha abocat en aquesta ocasió una escollida documentació periodística que completa la recreació de la novel.la sobre el casament per força.
      A 'Fronteres', un adolescent jueu resident a Nova York decideix passar un any amb la seva família d'Israel, on es van instal.lar després de la Segona Guerra Mundial. Durant el viatge coneix un jove palestí de Jerusalem la família del qual va haver d'abandonar el seu territori a causa de l'avanç jueu. La novel.la, basada en fets i personatges reals, fa un recorregut des del 1948 al 1997, estructurada en diferents anys que avancen o reculen en el temps i que acaben deixant al lector la impressió de com es gesta un conflicte i de com s'hi veuen involucrats des de la infància els que ni tan sols l'han provocat.
      La novel·la requereix una lectura atenta i, possiblement, un coneixement previ del conflicte palestinoisraelià, precisament perquè l'autora no tendeix a crear una aventura al voltant del conflicte sinó a intentar explicar-lo des de les vivències de cadascun dels personatges. L'acaba així, davant l'amic malferit: "--Per què... per què  no acabem d'aprendre a...--li costava molt respirar--...a conviure aquí..., a Al-Quds?". Una pregunta que l'autora deixa sense respondre perquè no té encara resposta. La novel.la ha estat distingida amb una menció d'honor del Premi de Literatura Juvenil de la Unesco.
      A 'Frontera', Jordi Sierra i Fabra, situa una adolescent marroquina de catorze anys davant la disjuntiva d'obeir la decisió dels pares de casar-la a la força amb un vidu de mitjana edat o de lluitar per la seva llibertat. El fet, tot i que no estrictament pel que fa a la protagonista, sí que reflecteix també uns fets reals amb els quals conviuen, sobretot, els joves que ho viuen als instituts, amb desercions, absentisme i frustracions de companyes que s'han fet grans amb ells. L'adolescent marroquina opta per la lluita personal. S'amaga a les golfes de casa d'una amiga. Unes cartes que hi descobreix dels avis de la seva amiga la convencen que mai no es casarà si no és amb llibertat i per decisió pròpia. Sense frontera, sense fronteres de cap mena. Dues novel.les inserides dins el corrent cada vegada més present en la literatura catalana que fa de testimoni de la diversitat social del nostre temps.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 maig 2004]