Viure a Europa i tenir l'àvia africana

Annelies Schwarz. La meva àvia és africana. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Il.lustracions de Javier Palomo. Col.lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2003. A partir 10 anys.

       L'autora d'aquest relat, Annelies Schwarz, és una escriptora alemanya, nascuda el 1938, que ha viscut l'experiència de ser l'àvia d'un infant de mare alemanya i de pare africà. Sembla, doncs, que el que ara fa cinc anys va convertir en una novel.la forma part del que es podria considerar una branca de la seva biografia perquè en una ocasió va viatjar a Ghana per conèixer precisament l'àvia africana del seu nét.
       Tot i així, la novel.la no es desenvolupa des del punt de vista de la persona adulta sinó des del punt de vista del mateix infant que fa el viatge tan esperat per entrar en contacte amb la terra, els costums i la família que el pare va deixar a l'Àfrica.
       Per això, a més de les sensacions que el petit protagonista rep d'aquesta visita, el lector hi trobarà també l'interès per convertir l'experiència vital del personatge en una aventura personal que passa per córrer tant el risc de la selva rural com el de la selva urbana, el de la llibertat d'un viatge que es pot considerar de vacances, i la nostàlgia del comiat i de deixar-hi els amics que potser no tornarà a veure, amb el desig que una de les petites africanes del veïnat tingui l'acudit d'anar també un dia a viure a  Alemanya... i si pot ser amb ell, millor.
       Tota aquesta trama no seria res, però, sense un registre que adequa el to d'allò viscut a la ficció i sense un estil literari que aconsegueix passar del to de tensió a l'emotiu, i que converteix el flashback Alemanya-Àfrica en un tot.
       Aquest és un dels trets que es poden destacar de la novel.la: la seva no excepcionalitat pel fet que el protagonista sigui de color i alemany. I la seva fusió de la vida del poblat, amb els avantatges i desavantatges rurals, la falta d'aigua o el perill de les serps verinoses de la selva, amb la visió idealitzada que els petits del poble de l'àvia africana tenen dels joves europeus que, ni que siguin com ells, pel fet d'haver nascut i crescut a Europa han de ser, per força, uns magnífics aspirants a futbolistes de primera línia.
       L'autora, doncs, no cau en la trampa de veure l'Àfrica com un indret exòtic sinó que l'assimila als costums i la manera de ser dels europeus, amb alguns dels rols estereotipats del que es considera èxit, i que incideix només en allò que els diferencia per cultura i manera d'entendre la vida.
       Annelie Schwarz viu actualment a la ciutat alemanya de Bremen i ha exercit tant de professora com de pintora, dues de les especialitats dels seus estudis, Pedagogia i Arts Plàstiques. Dues mirades, la pedagògica i la plàstica, que es troben també entre les línies de la seva novel.la on la preocupació per la igualtat social hi destaca de la mateixa manera que hi transcriu els colors amb què veu Àfrica el protagonista que podria ser el seu nét de debò.
       Les il.lustracions de Javier Palomo que acompanyen la novel.la són també guspires que deixen, com el text —en una versió catalana de Pau Joan Hernàndez sense esculls—, l'alè de l'atmosfera que vol descriure 'La meva àvia és africana'. Els dibuixos, en negre, tret del de la coberta en color, fugen volgudament del realisme per aportar al llibre un cop d'ull diferent al de l'autora, entre altres coses, segurament, perquè el relat és una d'aquells que no necessiten més estímul que el que es desprèn de la força de la seva lectura.

[Suplement Cultura diari AVUI, 25 març 2014]