Recursos gairebé infal·libles

Salvador Comelles i Anna Cros. El misteri dels Ogres Golafres. Il.lustracions d'Stefanie Pfeil. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2002. A partir de 8 anys.

Maria Àngels Juanmiquel. Obre bé els ulls, Marina...! Il.lustracions de Cristina Duran. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2002. A partir 10 anys.

Toni Villalobos. M'avorreixo, va dir Pol. Il.lustracions de Lluís Filella. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2002. A partir 10 anys.

       Salvador Comelles, autor veterà d'obres en solitari fins ara, ha escrit aquest llibre a quatre mans amb Anna Cros, autora de nova incorporació, i el resultat ha estat un relat enginyós no només pel seu mètode d'escriptura sinó per l'enginy que hi hauran de posar els lectors. 'El misteri dels Ogres Golafres' ja n'indica alguna de grossa només pel títol. ¿Per què la paraula "misteri" en un títol, potser una de les més utilitzades a l'hora de batejar contes i relats, continua mantenint la força del primer dia? En aquest cas, sumada als "ogres" i, per postres, "golafres", la lectura gairebé es fa inevitable. Relat de llibres i biblioteques, però també de bruixes, pirates i personatges malvats, que ho són tant que fins i tot s'han pogut aplegar en un club, el Club dels Personatges Dolents.
       De fet, la referència dels Ogres Golafres procedeix d'un conte popular que, pel que sembla, s'explicava a tots els pobles de la rodalia de les Muntanyes Negres. Això, almenys, és el que diuen els autors en començar el relat. I el llibre on es podia trobar, segons alguns lectors que l'havien tingut a les mans, posseïa unes propietats inusuals. D'aquesta manera es desencadena una història que posarà en acció personatges malèvols que vetllen perquè el llibre dels Ogres Dolents, a pesar de les seves trapelleries, no sigui abandonat pels lectors.
       El treball d'escriptura a quatre mans, es completa amb les il.lustracions de Stefanie Pfeil, una arquitecta alemanya dedicada al disseny del paisatge que ha canviat els plànols urbanístics per les pàgines dels llibres. Les seves làmines són plenes dels personatges estrafolaris que representen els que li serveixen els autors i la impressió de misteri, de por, de terra d'ogres i de gana de lladre es manté durant tot el relat.
       Maria Àngels Juanmiquel és una nova autora nascuda a Palafrugell, terra de Josep Pla. No és estrany, doncs, que el seu llibre 'Obre bé els ulls, Marina...!'  tingui la voluntat de fons de recrrear els llocs que l'autora coneix, al voltant de l'estany de Fontcoberta, on ara viu. I ho farà a través del seu personatge, la Marina, que anirà recorrent els espais de la natura. Malgrat que el relat inclou una dosi de fantasia perquè la natura no es pot deslliurar dels follets i les fades, l'esperit d'observació, de riquesa de vocabulari desconegut de bona part de lectors que no conviuen amb l'hàbitat, té una part important en el contingut. Les il.lustracions de Cristina Duran, en blanc i negre, se centren principalment en el personatge protagonista, i algun dels fantàstics que apareixen en el relat.
       I a 'M'avorreixo, va dir en Pol', Toni Villalobos, un autor de les Terres de l'Ebre, reuneix en aquest relat alguns dels recursos que mai no deixaran de ser útils a l'hora de confegir contes per als lectors més petits: una escola on passen coses estranyes, material d'escola amb propietats sorprenents, lletres que ballen com si fessin aeròbic, plats del menjador que porten de cap el protagonista, llibres de biblioteca amb el do de canviar-se per éssers fantàstics, i aventura de somni. El dibuixant Lluís Filella, que per al bé de la il.lustració, un dia va penjar els hàbits d'advocat per fer d'il.lustrador, recorre en aquest llibre les peripècies de Pol, el protagonista, i ho fa amb els motllos dels personatges caricaturescos de la seva factoria, uns personatges de traç simple, aparentment tots ben colrats, que sembla que mantinguin sempre un pèl de complicitat amb el lector. 

[Suplement Cultura diari AVUI, 19 setembre 2002]