La diversió d'un il·lustrador

Jörg Müller. El llibre dins el llibre dins el llibre. Adaptació de Jordi Pujol. Il.lustracions de l'autor. Edicions Serres. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

      No sempre la voluntat de l'il.lustrador es pot complir. Aquesta és més o menys la conclusió que el visitant (més que lector) d'aquest àlbum en pot treure si fa el recorregut que li proposa l'autor en una mena de 'Alícia al país de les meravelles, de les meravelles, de les meravelles...' i així fins a l'infinit, amb la diferència que el "país de les meravelles" és un llibre, "dins el llibre, dins el llibre..."
      L'esquema és senzill. La història il.lustrada circula de menys a més en grandària, i de més a menys per arribar a la conclusió. És a dir, a manera que el visitant entra en el llibre anirà descobrint què amaga, fins a arribar al món interior del mateix il.lustrador que se li presenta tal com és en realitat. Però a manera que en va sortint, anirà abandonant cadascuna de les sales i anirà veient com el mateix il.lustrador s'empetiteix per desaparèixer precisament engolit pel seu món.
      L'excusa d'aquest viatge és que el visitant exigeix a l'il.lustrador, d'una manera literal, que no li doni "llebre per gat", ben al revés del que tothom vol. És a dir, que el conill que misteriosament es veu en les primeres làmines sigui canviat per un gat.
      El visitant, que també és un petit lector de molts llibres de contes i d'àlbums il.lustrats, sap que el conill és un dels animals més preferits dels il.lustradors i per això li reclama una història especial en la qual intervingui un gat.
      Amb tot aquest planteig, l'il.lustrador Jörg Müller ha construït un llibre que fa fer un salt al cor només quan l'agafes de la prestatgeria perquè la sobrecoberta fa la impressió que estigui estripada amb un cop d'efecte eficaç.
      La coberta desvela el que es podria considerar la làmina principal del conte: el visitant té el llibre a les mans que, com en un joc de miralls, es va multiplicant dins de cada llibre fins a arribar a la mínima expressió.
      Unes ulleres de color blau i vermell ajudaran el visitant a fer dues parades en la visita per veure amb definició allò que amaguen un parell de làmines. Un petit parèntesi en un viatge que no necessitaria d'aquesta mena de joc perquè s'aguanta prou pel seu propi contingut.
      L'autor combina les il.lustracions en color amb les de blanc i negre i aboca tot el seu interès en el bon acabat de cadascuna de les làmines. A vegades, per fer l'efecte que ha creat un quadre amb joc de pinzells, aquarel.les, olis o aiguades, i, a vegades, per deixar-ho en una mena de "multitiralínies de tinta xinesa" o un joc d'ombres.
      En realitat, les làmines són una conjunció d'estils, de tots els quals el que aconsegueix un impacte visual és el primer pla del cap d'un gat blanc reproduït a una escala mil.limètrica com si, en lloc d'un dibuix, es tractés d'una fotografia amb pel.lícula de densitat alta, amb velocitat molt elevada i diafragma molt tancat.
      L'il.lustrador s'hi ha divertit. Segurament que sense pensar en l'objectiu de l'àlbum ni preocupar-se, per sort, per la destinació que li donaria l'editor. Una clau bàsica perquè el visitant-lector també s'hi diverteixi.

[Suplement Cultura diari AVUI, 3 octubre 2002]