Amors que maten

Joseph Kessel. El lleó. Traducció d'Anna Casassas. Col.lecció L'Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.

      Ha estat l'escriptor John Le Carré qui s'ha acostat a la Kenya moderna, amb una reveladora especulació en medecines, en el seu últim llibre 'El jardiner costant'. I va ser l'escriptora Barbara Wood qui ho va fer amb 'El sol de Kenya', un relat ambientat a principi del segle passat, en una història entre la creació d'una missió i l'explotació dels nadius.
      Aquests són dos dels molts bestsellers que s'han basat en l'Àfrica per crear les seves històries. Però no cal anar tan lluny: en el moment d'acabar de llegir 'El lleó', de Joseph Kessel, una nota editorial anuncia la recuperació d'una novel.la inèdita de l'arquitecte, jardiner i urbanista, Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 - Barcelona, 1981), 'El camell travat', on l'autor parla de la lluita africana per assumir la pròpia personalitat, i s'ambienta en els paisatges africans, per la convivènvia entre ètnies. Rubió i Tudurí va ser un apassionat caçador de l'època, quan l'Àfrica era una selva verge a l'abast del capritx de l'explorador.
      Àfrica sempre ha temptat l'aventura, la literatura i, de rebot, el cinema. El mateix Joseph Kessel (Clara, Argentina, 1898 - Avernes, França, 1979), novel.lista francès d'ascendència russa, també va ser un viatger fascinat pel paisatge africà. Joseph Kessel va ser adaptat al cinema per Luis Buñuel ('Belle de jour').  'El lleó' és una novel.la publicada el 1958 a Gallimard. I es basa en el viatge que el protagonista, que pot ser l'autor, fa a una reserva de Kenya.
      Les històries que actualment ens parlen de l'Àfrica, i que s'adrecen als lectors joves, tendeixen a dividir-se en dos grans blocs: els que reflecteixen la realitat actual africana —fam, pobresa, malalties, emigració...—, i els que s'emparen en el passat encestral, en les llegendes i els contes heretats de la veu dels griots.
      'El lleó', de Joseph Kessel, és una història d'amor entre una nena, filla d'un matrimoni que viu en una reserva, com a guardians, i un lleó. Aquest simple fil, que és a la maroma entre la fantasia i la realitat, serveix a l'autor per fer una novel.la que té el seu principal suport en un registre poètic, però que no oblida un altre element que fa atractiva la lectura: l'aventura a la selva, el safari privilegiat, el ritu d'un poblat, la declaració d'amor gairebé primitiu,  i el desenllaç inesperat, que trenca l'alè de màgia que fins aleshores ha construït l'autor i en el qual ha endinsat el lector.
      Aclarim en tot cas que quan parlem de màgia no ens referim a la màgia que s'ha escampat com una taca d'oli arran dels poders de Harry Potter. La mena de màgia de la protagonista d''El lleó' és de la que arrenca de les entranyes, que no necesita pocions ni pòlvores de laboratori. En té prou d'expulsar els sentiments de qui ha fet de la reserva africana el seu món i ha après a parlar amb els animals a partir de l'amor. I  és també la lluita entre la decisió de viure en la puresa de la reserva animal o els perills de l'internat escolar de la ciutat on els animals només són possibles imaginar-se'ls engabiats.
      Per als qui reclamen la recuperació dels clàssics, 'El lleó' n'és un. A gairebé quaranta anys de la seva publicació, la relectura actual, en una traducció polida, és un dels exercicis de resistència que mostren el poder que té la literatura sense edat ni fronteres.

[Suplement Cultura diari AVUI, 8 maig 2003]