Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

17 d’agost del 2014

El saber pot esperar, la gana no

Tahar Ben Jelloun. L'escola buida. Traducció de Lourdes Bigorra. Il.lustracions de Miguel Ordóñez. Col.lecció Samarkanda. Edicions La Magrana - RBA Libros. Barcelona, 2003. A partir 10 anys.

Michael Morpurgo. El regne de Kensuke. Traducció de Fina Marfà. Il.lustracions de Michael Foreman. Col.lecció Samarkanda. Edicions La Magrana - RBA Libros. Barcelona, 2003. A partir 10 anys.


      La nova col.lecció Samarkanda, de RBA, amb segell de La Magrana, té prevista durant l'últim trimestre d'aquest any la publicació de mitja dotzena de novel.les i reculls de contes d'autors de diferents literatures, adreçats principalment a lectors joves, entre els quals es troben, entre altres, un recull de contes de màgia d'arreu del món, de Fiona Waters, i una versió del 'Mahabaharata', de Samhita Arni. L'edició, en cartoné i il.lustracions, fa de la nova col.lecció una prometedora sèrie a vigilar de prop.
      Dos dels primers títols de Samarkanda aporten un relat de l'escriptor marroquí establert a París, Tahar Ben Jelloun, i una novel.la de l'escriptor anglès Michael Morpurgo. Tahar Ben Jelloun ja s'ha acostat al relat per a tots els públics amb 'El racisme explicat a la meva filla' i 'L'Islam explicat als nostres fills'. A 'L'escola buida' (a l'original, 'N'achetez pas la sang dels enfants'),  explica les peripècies d'un mestre d'escola en un poblat africà.
      Però el relat no és l'aventura d'un safari solidari més o menys excitant, sinó la denúncia d'un dels molts sistemes d'explotació infantil que coexisteixen avui mateix arreu del món. Als afores del poblat africà dibuixat per Ben Jelloun, en una fàbrica il.legal, els infants cusen a mà sabates i pilotes de cuir per vendre als països rics. La marca: una mena d'ocell en forma d'accent greu... Per un dòlar, dotze hores al dia. I per un dòlar, val la pena fer campana de l'escola on falten cadires, material escolar i molt més recursos.
      Hi ha una frase en el relat de Ben Jelloun que podrien manllevar els publicitaris de campanyes institucionals: "El saber pot esperar, la gana no". La sentencien tant el fetiller savi del poblat com alguns dels infants que saben que són explotats, però que també saben que és pitjor patir fam. El relat de Ben Jelloun, tal com evoluciona, és un clam contra la ignorància, l'arrogància i el fanatisme. I també contra la indiferència que ignora realitats com la fam i l'explotació infantil.
      Amb més ingredients d'aventura, 'El regne de Kensuke', la novel.la de Michael Morpurgo, no amaga tampoc la força de la solidaritat i també la de la força de voluntat per superar situacions adverses. L'Oceà Pacífic, una illa deserta, el naufragi d'un veler familiar i la trobada del més petit del vaixell amb un avi japonès habitant de l'illa des de la Segona Guerra Mundial enllaça dos mons separats pel temps.
      Kensuke és un vell metge, combatent al Pacífic, supervivent d'un vaixell enfonsat, que va decidir viure en una illa solitària quan va saber que a Nagasaki, segurament, la seva dona i el seu fill havien desaparegut a causa del llançament de la segona bomba atòmica (9 agost 1945).
      La novel.la, que pot semblar que vulgui repetir vells esquemes estil Robinson Crusoe, i intel.ligentment no ho fa, se centra bàsicament en la relació que s'estableix entre els dos nàufrags, Kensuke, el vell japonès, i Michael, el petit navegant. La protecció del petit reducte de natura de l'illa, la protecció contra els caçadors furtius de l'espècie d'orangutans que hi viu i, sobretot, l'amistat que enforteix,  amb el secret pactat, el futur del petit Michael quan pot ser rescatat, és l'esquelet d'un text ric en contingut literari i també en els coneixements que proporciona espontàniament fer-se a la mar i anar a parar a una illa aparentment abandonada.


[Suplement Cultura diari AVUI, 18 setembre 2003]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.