La vida amb humor

Francesca Simon. En Bernat Barroer es fa ric. Traducció d'Ainara Munt. En Bernat Barroer i la casa encantada. Traducció de Mariona Vilalta. Il.lustracions de Tony Ross.  Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

Brigitte Labbé i Michel Puech. La justícia i la injustícia. El bé i el mal. Traducció d'Enric Tudó. Els nens i les nenes. Allò que sabem i allò que no sabem. Traducció de Xavier Vernetta. Il.lustracions de Jacques Azam. Col.lecció Pensa-hi. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 8 anys.

      La sèrie d'en Bernat Barroer, un personatge importat per traducció, que sembla que a casa seva l'anomenen Horryd Henry, tindria un paral.lel en català amb els Sis Joans, de Carles Riba. Mentre aquest feia servir els seus Joans per crear uns contes al voltant de la brutícia, la deixadesa l'avorriment i altres vicis per l'estil, l'actual Bernat Barroer té altres dèries: marxa de casa, participa en el Dia de l'Esport, se les té amb una casa encantada, participa en la fira de l'escola, li agrada fer la seva, és amant de trapelleries i fins i tot té temps d'aprendre bones maneres.
      Hi ha una evident diferència entre els tradicionals Joans, que recentment, alguns dels sis, havia reeditat en àlbum il.lustrat Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i els actuals Bernats Barroers que publica Cruïlla en una col.lecció especial. La primera diferència és que els Joans i els Barroers es porten, com aquell qui diu, un segle de diferència perquè Riba els va publicar per primera vegada el 1928 a La Mirada, de Sabadell. I mentre uns feien una funció "alliçonadora", els altres compleixen una funció essencial del nostre temps: prendre's amb bon humor les coses de la vida i sobreviure a les circumstàncies negatives agafant-les pel costat bo.
      La sèrie "barroera" té l'atractiu  afegit de les il.lustracions de Tony Ross, reduïdes en aquest cas a làmines en blanc i negre, per les característiques de la col.lecció. Estem acostumats a trobar Tony Ross en papers cuixé i il.lustracions a tot color en àlbums gairebé de luxe. Però qui no es conforma és perquè no vol i la sèrie de l'amic Barroer té un disseny que li permet la lletra en un cos agradable, amb titulars fets a mà, i els dibuixos matisats només per grisos i difuminats que descobreixen un altre vessant de Tony Ross. En Bernat pot ser tan Barroer com l'autora vulgui, però el seu secret és l'enginy. Com diuen al poble: aquest noi farà carrera.
      Una altra col.lecció de la mateixa editorial ha obert una via que tendim a dir que ha desaparegut de les facultats humanes. L'art de pensar. La col.lecció es diu "Pensa-hi". És a dir: agafa aquella expressió col.loquial que indica més aviat: "ja t'ho faràs, si no hi penses". La sèrie "Pensa-hi" és també una importació, en aquest cas francesa, i està elaborada per una professional de la comunicació, Brigitte Labbé, i un professor de filosofia de La Sorbona de París, Michel Puech. L'editorial la presenta com una sèrie de llibres "clars i directes per acostar els infants al món de les idees".
      No és estrany que en totes les cultures basades en la idea i el pensament, hi hagi una preocupació latent per la pèrdua progressiva d'aquestes facultats. Per això, els textos reflexionen sobre el bé i el mal, la justícia i la injustícia, la vida i la mort, la feina i els diners, la guerra i la pau, Déu i els déus, tenir temps i perdre el temps, la veritat i la mentida...
      Un brevíssim conte introdueix cada seguit de reflexions sense acabar de donar una sortida única ni una recepta, com per exemple aquesta: "La injustícia ens fa enrabiar. Ens toca decidir a cadascun de nosaltres, en acabat, què en fem, d'aquesta ràbia. ¿Destrossar-ho tot? ¿Enfonsar-nos? ¿O fer servir aquesta ràbia per construir la justícia?". Fa la impressió, però, a jutjar per la realitat, que els que vinguin darrere hi hauran de continuar fent més que nosaltres. 

[Suplement Cultura diari AVUI, 10 octubre 2002]