Les cultures del món en clau de conte

Ricard Bonmatí. Contes populars catalans. Il.lustracions de Roger Olmos. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

J.M. Hernàndez Ripoll i Aro Sáinz de la Maza. Cuentos de todos los colores. Il.lustracions d'Emma Schmid. Col.lecció Samarkanda. RBA Libros. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.


      Ricard Bonmatí ha versionat i reunit en un volum d'edició singular alguns dels contes i les rondalles més coneguts del patrimoni oral. Amb il.lustracions de Roger Olmos, que també són, a la vegada, una versió, en aquest cas plàstica, amb ulls nous, d'alguns dels personatges, l'autor del volum fa aquest parell de reflexions en la seva presentació: "L'infant, per créixer, necessita llibertat. I aquesta té dos punts clau: el joc lliure i el conte oral (...) Els infants necessiten qüestionar intel.ligentment la realitat per entendre-la i assimilar-la".
      Paral.lelament, un altre volum igualment singular, 'Cuentos de todos los colores', recull cinquanta contes explicats per immigrants residents aquí i procedents d'arreu del món, recopilats per Josep M. Hernàndez Ripoll i Aro Sáinz de la Maza. Són dos volums que es complementen, a les portes del Fòrum Universal de les Cultures, amb un llenguatge sense fronteres: el conte.
      Cadascun dels dos volums té un interès particular. El recull de 'Contes populars catalans' ofereix l'atractiu de retrobar la veu de sempre, però amb una repintada de l'autor que s'has esforçat a trobar un llenguatge corrent, encara popular, sense caure en la pantomima de canya i cordill sinó aproximant-se a altres tradicions contistes universals.
      Ricard Bonmatí hi ha distribuït una quinzena de rondalles en dos apartats, les meravelloses i  les humanes. Els contes tenen una classificació més personal: contes de beneits; d'ambiciosos i agarrats; de mandrosos i capritxosos; i per comptar, riure i plegar.
El volum de 'Contes populars catalans" es tanca amb un conte ideal per als amants dels embarbussaments, 'Els tres germans culans', el qual, a alguna generació, li despertarà els sentits de la infància. Mireu: "Hi havia tres germans culans bufans entrampolicans que van anar de cacera culera bufera entrampoliquera, van caçar una llebre culebre bufebre entrampoliquebre i la van dur a l'hostalera culera bufera entrampoliquera...". I així, anar fent, amb combinació de vocals.
      L'interès de 'Cuentos de todos los colores' és diferent. Els dos recopiladors, Josep M. Hernàndez Ripoll i Ara Sáinz de la Maza, han buscat immigrants disposats a explicar-los un conte que recordessin de la seva infància. N'han trobat —o n'han limitat— cinquanta. I el retrat sociològic dels "voluntaris contistes" ja és un apartat del volum que val la pena resseguir per si sol. El gruix del recull, però, i allò que té més valor, és l'oportunitat de fer una mirada al món a través dels contes, alguns coincidents en la trama, els personatges o la moralitat; d'altres totalment trencadors i nous.    Un passeig inèdit i valuós, perquè parteix de primeres mans, per la veu popular de Polònia, Nova Zelanda, el Nepal, Kènia, el Líban, Tailàndia, Iraq, Bòsnia Herzegovina... fins a cinquanta cultures diferents. Un mosaic de personatges, paisatges de la memòria i faules mai escoltades que són també el mosaic de la diversitat feta de tots els colors.

[Suplement Cultura diari AVUI, 6 maig 2004]