Entre la vida i la mort

Jordi Sierra i Fabra. El soldat i la nena. Traducció de Margarida Trias. Il.lustracions de Mabel Piérola. Edicions Destino. Barcelona, 2003. A partir 8 anys.

      "T'havien dit que lluitaves per alguna cosa i saps que moriràs per res." (...) "Us ho van dir que moriríeu per res, per un turó inútil?". Aquestes són dues de les reflexions que es troben en el conte que Jordi Sierra i Fabra i Mabel Piérola, escriptor i il.lustradora, han publicat en un àlbum que manté un perfecte equilibri entre el realisme i el somni, entre el desig i la realitat, entre el món dels vius i la incògnita del més enllà.
      Sierra i Fabra, al costat de la seva habitual publicació narrativa, últimament sembla que es dediqui a elaborar petites peces d'artesania, com fa el vell orfebre, primer amb el llibre dedicat a l'òpera, un altre àlbum a tenir en compte, i ara amb aquest crit silenciós contra la guerra.
      Només dos protagonistes mouen el relat, els mateixos que donen el títol al conte. D'una banda, un soldat que veu la mort de prop i per l'altra la mateixa Mort, però no amb la imatge de la senyora de la dalla sinó amagada darrere el somriure d'una nena que apareix al camp de batalla.
      Aquest encontre propi del més enllà, però arran de terra, que no m'atreviria a qualificar de ciència-ficció sinó de surrealisme poètic, serveix a l'autor per bastir un conte reflexiu a favor de la pau i contra l'absurditat de qualsevol guerra. Un conte així, un àlbum com aquest, necessitava ser presentat no només en la seva part textual sinó també amb una il.lustració còmplice en els fets relatats i en els desitjos. I Mabel Piérola ha aportat aquesta faceta des del manuscrit en grafit del títol de la coberta, fins a les imatges de les portadelles i les làmines simples i dobles interiors.
      El filferrat i els pals de la tanca marquen amb intensitat l'entrada i la sortida i enxarxen l'àlbum. Sembla més aviat una escenografia  d'una obra teatral amb la guerra de fons. Però en lloc de caure en una fredor de colors, la il.lustradora ha optat per colors vius, esperançadors, lleugerament tacats de petits rius de sang, amb les siluetes del soldat i la petita mort.
      A les làmines interiors, la mà Piérola actua amb més força i converteix algunes de les imatges en una visió que, de tan surrealista, es fon a la realitat. Per entendre'ns, les làmines de Mabel Piérola són el contrapès de les "làmines en vídeo" de les guerres del món que acompanyen a taula a l'hora de dinar i de sopar.
      Escriptor i il.lustradora afronten, doncs, la crueltat de la guerra amb les seves armes, la paraula escrita i la il.lustració. Però ni l'un ni l'altre pretenen transformar la realitat, ni evadir els símbols més evidents d'una guerra: casc, metralletes, fusells, correatges, medalles, galons, uniformes, vaixells de joguina sobre plànols de batalla, estaments del poder, polítics...
      Una de les làmines, la més irònica, i per això em permeto de relatar-la, mostra uns vàters públics o d'una institució mundial de pes, amb quatre o cinc polítics a les tasses dels urinaris, en ple alliberament dels seus mals de ventre, perfectament identificats, un porta xil.laba, un altre casquet jueu, un altre turban, un altre vestit occidental... La pica de les mans és plena d'aigua vermella. I l'aixeta continua rajant del mateix color.
      Quan les pàgines no tenen il.lustració, una bala travessa la doble plana de banda a banda, com un coet. L'únic contrast, de caràcter més poètic, la nena —que representa la Mort— amb un ram de flors. Un conte il.lustrat per a totes les edats que compleix la funció que tant es reclama dels àlbums.

[Suplement Cultura diari AVUI, 6 novembre 2003]