Estímuls paral·lels

Gabriela Rubio. La bruixa Tibúrcia. Il.lustracions de l'autora. Col.lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

Montserrat Mas. Contes d'anar i tornar. Il.lustracions de Riki. Editorial Meteora. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

       Hi ha recorreguts de segons quins contes que cal destacar perquè indiquen una situació editorial, si més no, estranya. Gabriela Rubio (Las Palmas, 1966) és una autora establerta a Catalunya, malgrat la seva ascendència canària, amb una extensa obra il.lustrada (només esmentaré una de les més recents, la que ha posat imatges a la sèrie de la formiga Piga, d'Emili Teixidor), i amb premis d'il.lustració que avalen la seva trajectòria com el Lazarillo (1993), una menció especial del desaparegut Catalònia (1994) i l'Apel.les Mestres (1999).
      Doncs, bé, resulta que aquest conte, original seu pel que fa també al text, malgrat que és més coneguda com a il.lustradora, publicat ara en català, 'La bruixa Tibúrcia', va ser publicat originàriament en francès ('Pestifère, la sorcière'), a Seuil Jeunesse, de París. I em sembla indicatiu, deia, d'una situació editorial estranya perquè no és la primera vegada que passa que un autor hagi situat la seva obra primer a fora que aquí, i parlo, bàsicament d'autors que es dediquen principalment a la il.lustració. No sé si Gabriela Rubio va anar amb el seu conte sota el braç primer a París, i li va sortir bé, o si va anar a París farta de rebre negatives d'editorials de casa. Sigui com sigui, és irònic que calgui adquirir els drets de traducció (suposo que ha anat així) del francès al català.
      Ens trobem davant d'un conte breu que em sembla que Gabriela Rubio ha il.lustrat pensant en suport àlbum més que en llibre de butxaca. I això no vol dir que les seves làmines siguin profusament acolorides i sofisticades, ben al contrari, perquè són de traç simple (en l'edició actual, de dos colors, negre i vermell) i de pinzellades que insinuen el personatge, l'objecte, el paisatge o l'animal. Són pinzellades molt diferents de les que ha utilitzat per il.lustrar, per exemple, un dels llibres que trobo d'ella més recent, el que citava abans de la sèrie de la Piga Teixidora (amb permís de l'autor), 'La volta al món de la formiga Piga', on trobem làmines detallades, axinesades, gairebé escultòriques i pròpies de dibuix perfeccionista.
      A 'La bruixa Tibúrcia', el conte té una moralitat amagada i ben resolta: la metàfora del creixement personal, reprimit per culpa de la bruixa protagonista, una mena de mainadera, que fa sentir les criatures com a puces. Conte d'autora, doncs, de cambra, d'aquells que respiren unitat perquè parteixen d'una mateixa mà, tant pel que fa al text com a les il.lustracions.
      I un altre recull, aquest en suport àlbum, i que obre una línia a Meteora, serveix per posar sobre el paper cuixé les primeres il.lustracions per a infants que fa Riki (Barcelona, 1978), un autor que ha tingut fins ara una activitat centrada més en diferents suport audiovisuals més que no pas en llibre il.lustrat. Les làmines de Riki donen vida amb imatges als contes de Montserrat Mas (Granollers), guanyadora del premi Lola Anglada Vila de Tiana. Set contes que pouen en els valors de la societat amb un estil gairebé d'història oral i amb invocacions tradicionals de cantarella inicial com "Hi havia una vegada..." o final com "Catacric, catacrac, aquest conte s'ha acabat". Les il.lustracions de Riki són de tons càlids i pastosos que obliguen el lector a fer una bona ullada a les làmines abans d'encetar la lectura, cosa que demostra també que compleixen una de les seves funcions: animar a la lectura primerenca amb estímuls paral.lels, que no són mai sobrers.

[Suplement Cultura diari AVUI, 17 octubre 2002]