Una princesa que no vol ser reina

Teresa Blanch. Embolics a palau. Il.lustracions d'Isabel Badia. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2003. A partir 6 anys.

      Les coses de palau es presten a tota mena de xafardeigs. El que planteja l'autora en aquest conte és una barreja d'amor platònic, amor pels fogons de la cuina i amor d'amagat. I de tot plegat en surt una història tractada amb bona dosi d'humor fi, però també amb un rerefons de veu alçada a favor de la llibertat personal.
      ¿Ens podem imaginar una monarquia en la qual la reina mare s'assabenta que la princesa hereva no vol ser reina i es rebel.la contra la decisió materna? La lectura és indentificable no només amb embolics de cor dels palaus en actiu que encara queden pel món sinó amb costums tradicionals de segons quines ètnies que mantenen el dret a manipular matrimonis forçats sense consentiment dels interessats. En aquest cas, la princesa rebel té una vocació: ser cuinera. I és bastant clar que un ofici, els dels fogons, amb l'altre, el de reina, són més que incompatibles.
      Teresa Blanch, que és periodista, és una autora que es pot considerar gairebé novella, a pesar que ha fet algunes altres publicacions, però sí que, en canvi, ha estat estretament relacionada amb diferents aspectes de la literatura infantil i juvenil a través de la traducció o l'edició. I aquest aprenentatge dóna els millors resultats en el conte 'Embolics a palau', d'una exquisidesa a tenir en compte. El relat està fet de petits matisos que formen part del retrat dels personatges, de l'ambientació de palau, dels sentiments dels protagonistes.
      A la reina, sempre que s'enfurisma, li surten pigues vermelloses. Al final del conte, aquesta apreciació es reprèn perquè amb la solució adoptada al conflicte de continuïtat reial, l'al.lèrgia ha desaparegut. Els soldats han deixat les armes perquè no hi ha cap guerra i es poden dedicar a fer altres serveis més útils. La princesa rebel, a més de voler ser cuinera, es passa hores i hores llegint a la biblioteca. La reina mare llegeix la correspondència a través del correu electrònic. A la primavera, els reis amb fills concos li envien correus amb fotos i currículums dels pretendents.
      I la rebel.lia de la princesa es calma deixant-la fer en una escola de cuiners, a canvi que la reina mare trobi la tranquil.litat en un amor entre passadissos de palau portat durant anys d'amagat. Una situació que, com un virus, afecta de rebot les altres monarquies. A alguns prínceps pretendents de la princesa rebel, com Luka von Der Vista, li salten les llentilles quan sap que la princesa fa la seva dèria. El príncep Pau Moncador Blanc es baralla amb els seus pares i tampoc vol ser rei mentre fuig de gira amb el seu grup de rock i una xicota roquera. Si les monarquies viuen del passat, la d'aquest conte marca el principi de la fi, doncs.
      Teresa Blanch ha fet un conte per a primers lectors que té el ressò dels millors contes populars. Revestit d'elements actuals, aporta nombroses possibilitats de reflexió al voltant de la llibertat personal i dels estires-i-arronses que s'estableixen entre pares i fills, entre mares i filles, més aviat, siguin reines, princeses o dependentes de supermercat.
      Les il.lustracions d'Isabel Badia són molt vives i estan implicades del tot en la narració. S'entretenen bàsicament a reflectir amb l'expressió dels personatges cadascun dels moments més àlgids del conte. I aconsegueixen una perfecta harmonia entre els aspectes més remarcables de la trama i aquells que s'insinuen darrere les paraules de l'autora del text.

[Suplement Cultura diari AVUI, 20 novembre 2003]