Albert Sánchez Piñol. La pell freda. Foto coberta de Michael Heissner. Col.lecció Toc de Ficció. Edicions La Campana. Barcelona, 2002. A partir 16 anys.
La novel.la 'La pell freda' tindrà ben aviat a disposició dels centres d'ensenyament i del professorat de llengua i literatura, una guia de lectura que faciliti la seva recomanació per a lectors joves. 'La pell freda' ha recorregut, en un any i mig, el camí que altres novel.les catalanes han aconseguit en mig segle. I, també en un any mig, ha temptat productors de teatre i cinema.
No hi ha dubte que l'atmosfera, el contingut i el rerefons antropològic i psicològic que conté la novel.la poden ser una magnífica carn de canó dels creadors de La Fura dels Baus. A 'La pell freda', no hi falten ni la sang ni el fetge, ni la terra, ni l'aigua, ni el foc, ni el bestiari fantàstic, ni el paisatge metafòric a través de l'illa. Però també s'hi troba humanitat, calidesa, compassió i estimació. Més Fura, impossible.
I posats a somniar en una adaptació internacional d'una novel.la catalana al cinema de l'imperi de Hollywood, 'La pell freda' serveix en safata la possibilitat d'estimular la imaginació dels creadors d'efectes especials i de monstres en tres dimensions, tant en procés digital com en artesanal de taller. ¿Ens imaginem, ni que sigui per un moment, l'actor Anthony Hopkins transfigurat en el personatge de Batís Caffó, el faroner? ¿O l'actor Tom Cruise fent el paper incrèdul i desesperat de l'oficial atmosfèric arribat de nou a l'illa? Amb aquest parell, no hi hauria dificultat a trobar l'actriu del paper d'Aneris (diguem clarament Sirena, ni que soni disneylandià) i que és el personatge femení clau de bona part del desenllaç, o més aviat de la fatalitat del desenllaç.
L'empenta perquè tot sigui així ja està donada. A l'hora de fer aquest article, la novel.la ha superat onze edicions en català (uns 40.000 exemplars) i ha tancat una dotzena de contractes de traducció a altres llengües, a través de l'agència literària de Carmen Balcells, a més de tenir uns vuit o deu contractes més emparaulats. Tot un bàlsam d'optimisme per al miler i mig d'autors que, pels seus mèrits —haver escrit i publicat almenys dos llibres— formen part del Qui és Qui de les Lletres Catalanes. I tot un desmentiment sobre la pretesa dificultat que autors, agents, editors i funcionaris culturals diuen que hi ha per sortir a fora a partir d'una edició en català. Uns i altres en poden extreure la moralitat que vulguin.
La novel.la 'La pell freda' té també, doncs, tots els trumfos perquè faci un pas més: la seva introducció com a lectura per als joves. Té tots els ingredients perquè sigui així. Per això, com deia, l'editorial ja està treballant en l'edició d'una guia de lectura que, a banda del plaer de la simple lectura, aprofundeixi posteriorment en tot allò que l'autor, per la seva coneixença com a antropòleg i també com a home curiós per diverses cultures a partir de la seva dèria africanista, hi diu o hi insinua.
Sobretot, 'La pell freda' és una novel.la que suggereix amb efectes multiplicadors diverses situacions al lector. I el seu avantatge, per a lectors joves, és que, com qualsevol bona novel.la, té diferents nivells de lectura. Des del més anecdòtic (aquell que segurament serviria per al guió de cinema), al més esgarrapador de les entranyes (aquell que serviria per al teatre de La Fura), fins al més acadèmic (aquell que hi troba referències als clàssics i també a algunes de les claus de la civilització, amb les seves alegries i les seves misèries). L'èxit de 'La pell freda' és, de rebot, un èxit que enforteix el conjunt de les lletres catalanes. Només cal aprofitar-lo.
[Suplement Cultura diari AVUI, 4 març 2014]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.