Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

21 d’agost del 2014

Remodelació de la col·lecció «Ala Delta»

Teresa Bertral. La bruixa sense escombra. Il·lustracions de l'autora. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula - Edelvives. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

      L'autora Teresa Bertral és una de les que protagonitza el remodelatge de disseny que la col.lecció Ala Delta. Autora del text i també de les il.lustracions, si el conjunt es posa en una balança, el resultat es decanta més per la il.lustració que no pas pel text. El conte 'La bruixa sense escombra' està pensat per ser publicat en suport àlbum i la nova línia de la col.lecció s'hi acosta, tot i que en un format de rústica, encara que a l'interior dominen les làmines il.lustrades en paper de qualitat. I dic que la balança es decanta més per la part il.lustrativa perquè és el plat on l'autora hi ha deixat més la pell.
      És habitual, en aquests llibres per a primers lectors, que el conte sigui una espurna per donar peu a l'estímul de la fantasia a partir de les il.lustracions. I aquesta funció la compleix perfectament, fent un recorregut que, només a cop d'ull, no necessita el suport textual. En aquests casos, en què sovint es requereix un lector-explicador, sempre m'ha fet l'efecte que els àlbums fins i tot permeten a l'adult fer volar la vena creativa i explicar una versió diferent del text sobre allò que veu.
      No vull dir amb això que hàgim de prescindir del text proposat per l'autora, que té el seu punt d'originalitat, malgrat que hagi recorregut una vegada més al món de les bruixes i les escombres, d'altra banda, cal admetre-ho, prou familiars entre els més petits. El que vull dir és que, per mor de les bruixes, el llibre podria passar desapercebut per les seves il.lustracions, que juguen molt amb els primers plans i també l'angle de les grans distàncies, quan es tracta de volar, i aporten alguna làmina destacable, com la de la petita protagonista en una vella biblioteca, escodrinyant un llibre antic damunt d'un faristol. Aquesta relació de contemporaneïtat i de passat és la combinació que fa l'autora. Perdonem-li, doncs, l'ús i abús de la bruixa, si el resultat plàstic hi surt guanyant.
      La col.lecció Ala Delta, on es troba aquest llibre, camina cap als quinze anys d'història i ha fet un cop de timó en la seva presentació. El seu format havia quedat reduït a aquella mena de llibres que no són ni una cosa ni l'altra. La nova línia vol ser renovadora i situa la col.lecció en el lloc que li correspon. És clar que aquestes intencions no només afecten el maquillatge extern sinó també el contingut. Els seus editors afirmen que volen que els llibres "emocionin, interessin des de la primera pàgina i facin pensar".    Estaria bé que una proposta així s'inclogués en les desenes de premis que es convoquen anualment.
      Una de les novetats de la nova etapa d'Ala Delta és la incorporació d'autors traduïts que, fins ara, es trobaven només a Ala Delta Internacional. La nova sèrie es presenta en tres grups: primers lectors, a partir de 8 anys i a partir de 10 anys. I tot i que es parla de nous originals, s'han recuperat títols anteriors com 'Tomàs i el llapis màgic', de Ricardo Alcántara; 'Embolica que fa fort!', de M. Àngels Bogunyà; 'La tieta Adela a Nova York', de Núria Pradas; 'Ala de corb', d'Enric Larreula; 'Fem una pel.lícula, Borinotman?'; o 'El senyor dels punts suspensius', de Dolors Garcia.
      L'opció de la renovació d'Ala Delta és l'altra cara d'una moneda que sovint costa prou cara, tant als editors com als autors: la descatalogació, la desaparició del llibre de fons, davant la desenfrenada febre de l'edició nova. En aquest cas, l'opció de la recuperació, tot i que inicialment limitada, evita, de moment, una nova desaparició d'un catàleg que en catorze anys ha reunit un bon nombre d'autors i títols recomanables.


[Suplement Cultura diari AVUI, 5 desembre 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.