Els protagonistes

Teresa Colomer. (ed.) La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. Amb articles de Monica Baró, Ramon Bassa, Montserrat Correig, Ana Díaz-Plaja, Teresa Duran, Anna Gasol, Maria González, Gabriel Janer Manila, Enric Larreula, Gemma Lluch, Teresa Mañà, Antonio Mendoza, Àngels Ollé, Rosa M. Postigo, Margarida Prats, Caterina Valriu i Núria Vilà. Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. BCN, 2002.

Teresa Colomer (dir.) Siete llaves para valorar las historias infantiles. Amb la col.laboració de Cecilia Silva-Díaz, Villar Arellano, Luis Miguel Cencerrado, Teresa Corchete, Ana Díaz-Plaja, Xabier P. Docampo, Ana Garralón, José Ramón Gómez, Gemma Lluch, Raquel López, Rafael Muñoz, Regina Pacho, Marisa Pata, María Sánchez-Tabernero, Antonio Ventura. Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Salamanca, 2002.

      Fer una parada en el camí no només és bo per reposar sinó que permet observar el que t'envolta. La creació literària que ha passat a engrossir l'àmbit de la literatura infantil i juvenil catalana ha sobrepassat qualsevol possibilitat de ser estudiada amb temps i amb capacitat d'arribar a tot arreu. Vull dir, a tots els autors, a totes les publicacions, a totes les editorials, i a tots els àmbits lingüístics. És materialment impossible. Els mitjans de comunicació, a qui se'ls reclama tan sovint i amb raó, però massa d'una manera generalitzada i sense reconèixer els que s'hi dediquen,  que dediquin espai a aquest àmbit literari, tampoc no en tindrien prou, per molt que volguessin fer-ho, ni amb un suplement setmanal monogràfic. El problema, doncs, és més profund i no es pot reduir simplement a assenyalar els missatgers. Cal assenyalar directament els protagonistes. I els protagonistes són bàsicament els autors i els editors.
      Aquest és un camí que s'ha fet dreturerament, sense mirar enrere, a passa llarga i amb el desig només de tocar el cim. Aquest cursa sense control va començar als anys noranta i no s'ha aturat en els últims deu anys, ben al contrari, ha crescut incontroladament, malgrat que els caminants hagin suat de valent per l'esforç de la caminada. Però una suada tan considerable bé val una asseguda amb la mà fent de parasol i observar el que s'ha deixat estès a la plana.
      Hi ha hagut alguns intents de fer aquesta mirada. Ara, però, coincideixen en el temps dos volums que estudien la literatura infantil i juvenil des de diferents angles. Els dos, casualment, compten amb la direcció de la professora Teresa Colomer i reuneixen una sèrie d'articles d'especialistes que posen les bases d'allò que potser s'ha escoltat molt en cercles professionals i reduïts, però poc en cercles generalitzats. Amb aquests dos volums, bibliotecaris, mestres, pares, lectors i xafarders es poden afegir a la mirada de reflexió.
      No sabria quin dels dos recomanar més. Perquè en el fons es complementen. El volum 'La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis', editat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, permet donar una mirada genèrica a l'edició de llibres per a infants i joves des del 1904, data que es considera la fita inicial, fins a tocar dels nostres dies. La primera part ofereix l'evolució històrica agafada des del traspàs del folklore als infants i a la literatura d'autor. Una segona part, analitza els quatre fenòmens considerats més significatius de la societat del segle XX: l'escolarització de la societat, l'accés a la informació i el consum, l'increment de les interralacions culturals, el desenvolupament dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies i la presència social del llibre infantil i juvenil.
      En canvi, el segon, 'Siete llaves para valorar las historias infantiles', editat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, és un manual que es fa útil també per als mateixos sectors de lectors generalitzats dels quals parlava abans. En aquest cas, s'explica la diferència entre veure i llegir, la importància de les imatges, com s'organitza una narració, apreciar el gruix de les paraules i de les imatges, com es presenta un personatge, com s'amplia l'experiència del món propi, com es manlleven les diverses tradicions literàries.   Tinc la sensació que el llibre vol formar també la crítica literària. I això només es pot aplaudir, de cara a la imminent nova generació de crítics que aquest àmbit donarà irremeiablement si vol sobreviure i ser conegut. Només cal vetllar que no tothom hagi de passar pel mateix sedàs i que la llibertat, la impressió espontània i el bon gust no quedin minvats per l'excés d'acadèmia, altrament indispensable.

[Suplement Cultura diari AVUI, 11 juliol 2002]