La no-violència

Jacques Sémelin. La no-violència explicada a les meves fillles. Traducció de Marina Espasa. Biblioteca Universal. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. A partir 10 anys.

Toni Giménez. Canta'm un conte. Il.lustracions de Carme Julià. Editorial La Galera. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

David Cirici. Bet i Bup, si jo fos com tu. Il.lustracions de Marta Balaguer. Edicions Destino. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

       En un món tacat per la violència, una reflexió sobre la no-violència, adreçada als joves és més que oportuna. El llibre està escrit per Jacques Sémelin, professor parisenc que ha dedicat els últims vint anys a l'estudi des fenòmens de la violència extrema i de la resistència civil. La gènesi del breu assaig parteix de quan l'autor es troba en la necessitat d'explicar a les seves dues filles de tretze i vuit anys què vol dir el terme "no-violència".
       L'autor va recórrer a un còmic sobre la lluita de Martin Luther King i els negres americans. I de les reaccions que va experimentar amb les seves filles i de les preguntes que elles li van fer, va elaborar les respostes del llibre que es llegeix en una hora escassa però intensa.
       ¿Si algú ens agredeix què hem de fer? ¿Què es pot fer davant d'una banda d'atracadors? ¿Què es pot fer contra una agressió sexual? ¿Què es pot fer contra la violència dels joves? ¿Què es pot fer contra el racisme? La referència a casos d'accions no-violentes de la història més recent que van aconseguir els seus propòsits és el millor exemple.
       Jacques Sémelin té una teoria d'entrada: "La no-violència no és la passivitat: és una manera de ser i una manera d'actuar que intenta arreglar els conflictes, lluitar contra la injustícia, construir una pau duradora." El planteig, doncs, interessa els joves, pel seu tractament, però també els adults que sovint han de respondre preguntes, com les de Jacques Sémelin a les seves filles. I com en casos com aquestes, l'autor podria caure en la demagògia, en les respostes falses i fetes per compromís, en la hipocresia, en el típic dir i no fer.
       Però, en realitat, 'La no-violència explicada a les meves filles' és un volum que ajuda els lectors en procés de maduresa a tenir més confiança en un mateix i a descobrir la força que cadascú té dins seu, la força de la pròpia dignitat.
       I en la línia de llibres d'intencions extraliteràries, es troba també l'àlbum 'Canta'm un conte', de Toni Giménez. El seu títol ja indica que es tracta de contar contes cantant. I això és que fa Toni Giménez amb un CD que acompanya l'àlbum, integrat per il.lustracions i les lletres dels contes convertits en cançons.
Deu peces que, com no amaga l'autor, respiren un aire folk. Per tant, les fa ideals per a ocasions especials en grups d'esplai, escoles i focs de camp. Els deu contes, a més, treballen volgudament els valors: l'amor als animals, la solidaritat, la pobresa, la paciència, l'amistat, la humilitat, la generositat o la diversitat.
       I finalment, un àlbum de David Cirici i Marta Balaguer, aquest a Destino, que s'afegeix a la sèrie dels personatges Bet i Bup. Aquesta vegada la parella es pregunta com podria ser si no fos com és. A partir de les comparacions, molt breus en el text i molt il.lustratives amb les imatges, el llibre es converteix també en un joc extraliterari per als més petits i per a educar a pensar, ni que sigui, de moment, mirant-se el melic.

[Suplement Cultura diari AVUI, 25 juliol 2002]