Un bé de Déu d'escriptura fantàstica

Joan de Déu Prats. Cediu el pas al conill Albert! Il.lustracions de Glòria Garcia. Col.lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 5 anys.

Joan de Déu Prats. Pell de caramel. Il.lustracions d'Àfrica Fanlo. Col.lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 7 anys.

Joan de Déu Prats. Lladres de joguines. Il.lustracions de Daniel Jiménez. Col.lecció Ala Delta. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Joan de Déu Prats. L'home invisible. Il.lustracions de Núria Colom. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

Joan de Déu Prats. Contes terrorífics de fantasmes. Il.lustracions de Lluïsot. Editorial Timun Mas. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

      L'autor Joan de Déu Prats (des d'ara, en aquest article, JdDP) té una cinquantena de títols publicats, amb tendència al gènere fantàstic. En aquest extens catàleg es troben dos àlbums il.lustrats, guanyadors del Premi Hospital Sant Joan de Déu, amb 'El segrest de la Primavera' i 'Els patins del Sebastià', comentats en el seu dia. I també dues adaptacions teatrals, la d'El flautista d'Hamelín i la d'Els músics de Bremen.
      Aquestes cinc són algunes de les últimes edicions en el que  portem d'any 2004. Cinc títols que donen una mitjana de títol per mes i en els quals JdDP continua mostrant la seva mina fantàstica, amb tocs d'humor i subtils reflexions, adequada, en cada cas, als lectors als quals s'adreça.
      L'interès pel medi ambient es reflecteix en el rerefons del relat 'Cediu el pas al conill Albert!' on l'autor plantifica una carretera entre les lludrigueres de dos conills amics. Bèsties i reflexió sobre la natura, motos de trial i automobilistes, però també el culte a l'amistat en un conte per als primeríssims lectors.
      A 'Pell de caramel', utilitza una vedella que rumia molt, però alerta, no pas en el sentit de mastegar herba, sinó de pensar i qüestionar-se un fet tan senzill com aquest: ¿per què ha de dur esquellot una vaca si no el porta cap altre animal del bosc? La resposta a la pregunta porta a la llibertat. Una mena de mític Joan Salvador Gavina, que s'aparta de l'estol, però en versió vaca, cosa que imprimeix un to grotesc i irònic al breu relat.
      A 'Lladres de joguines', la novel.la sembla una mena de rififí a la italiana amb una banda de lladres que integren un os de peluix, un pallasso i una majorette. El seu objectiu és el botí de joguines, fins que en una de les temptatives, la del robatori d'un vaixell de llauna, els seus petits propietaris els faran la vida impossible per esberlar-los el pla.
      A 'L'home invisible', també la relació social i la inquietud per viure en un món millor protagonitzen la història d'un personatge de mitjana edat que no aconsegueix ni que el saludin. D'un fet tan senzill com adoptar una gossa, es produeix un canvi de vida que fa sortir de la grisor el protagonista fins a enamorar amb tocs de saxofon —un instrument pel qual també té una flaca JdDP entre algunes de les seves afeccions confessades— una veïna de casa seva.
      I finalment 'Contes terrorífics de fantasmes' és un àlbum il.lustrat amb profusió per Lluïsot, on els protagonistes, els fantasmes és clar, trenquen el tòpic de ser elements destinats a fer sempre por. En aquest cas, JdDP s'empesca —una altra vegada amb tocs d'humor— fantasmes més aviat desafortunats, amb mala sort. A un li roben el castell, un altre que és l'ànima en pena d'un cavaller decapitat cau a les mans d'uns trapelles, i un altre fins i tot es veu obligat a anar al psiquiatre.
      En una anàlisi comparativa d'aquests últims cinc títols de l'autor, queda clar que JdDP té un estil literari no només llegidor, sinó depurat i adequat als requisits de la llengua escrita per ser escoltada i que es fa encomanadissa pel ritme musical amb què n'encadena els elements, una aliada imprescindible per enriquir el gènere fantàstic.

[Suplement Cultura diari AVUI, 13 maig 2004]