Guerra de mentida i guerra de debò

Randa Gazy. Somiant Palestina. Traducció d'Isabel Turull. Editorial La Galera. Barcelona, 2003. A partir 14 anys.

Pere Cullell i Marc Cullell. Moc i el Cavaller Sense Cul. Il·lustracions de Josep Rodés. Edicions La Campana. Barcelona, 2003. A partir 7 anys.

      Ens trobem davant de dues novel·les escrites per autors joves. Randa Ghazy té quinze anys, és nascuda a Itàlia, de pares egipcis, viu a prop de Milà i estudia batxillerat. La seva novel·la parla de Palestina. L'autor Marc Cullell té 8 anys, en tenia 7 quan va esbossar el conte de Moc i el Cavaller Sense Cul i el va escriure amb el seu pare, Pere Cullell. Van guanyar el premi Mongo-Bongo, un premi perquè "grans i petits escriguin junts".
      La història de la literatura ens ha donat casos de testimonis joves. És obligat parlar d'Anna Frank i el seu diari. La jove autora tenia 13 anys quan el va escriure al seu refugi d'Amsterdam. Més recentment, cal recordar el diari de Zlata Filipovic, la nena d'11 anys que va viure el setge de Sarajevo. Les dues són dues històries de guerres de veritat. Les dues són novel·les amb un llenguatge adequat a les edats de les seves autores. S'hi escolta la veu d'Anna i la veu de Zlata, i el registre propi de les seves edats.
      Aquests condicionants no es donen en el cas de Randa Ghazy. El relat 'Somiant Palestina' és ficció, basada, és clar, en la cruenta realitat del conflicte entre Israel i Palestina. Però el registre que utilitza Randa no sembla propi d'una autora de quinze anys del segle XXI.
      Demano butlla de seguida per haver-me arriscat a afirmar això. Ja sé que Mozart la va fer grossa als12 anys i que era un infant prodigi. En tot cas, admetem que Randa Ghazy té el nivell d'un autor madur i només tutors i editors són responsables del llibre. Randa Ghazy fa un relat èpic, apassionat, només mirant a un costat. I diu algunes grandíssimes veritats: ¿Per què Palestina no pot ser un Estat lliure?, ¿Per què el món s'ha oblidat d'aquest poble i contempla impassible com l'exercit d'Israel assassina famílies senceres? M'ho crec, que Randa Ghazy pugui parlar, als quinze anys, de Palestina en clau de novel·la. Però sóc incrèdul davant d'algunes de les expressions i reflexions, fins i tot de nivell lingüístic, posades en boca d'una adolescent italiana de quinze anys.
      Amb tota la distància que calgui, 'Tot somiant Palestina', de Randa Ghazy, és un llibre colpidor, però que en alguns moments pot ser titllat de pamfletari. Depèn, és clar, de com pensi el lector davant el conflicte entre àrabs i jueus. Potser per això sol, ja compleix una funció important. Parlar d'una guerra de debò i prenent partit.
      Ho tenen més fàcil el joveníssim Marc Cullell i el seu pare Pere, que parlen d'una guerra de mentida en una novel·la imaginativa, que s'inspira en el gènere clàssic fantàstic, que fa botre el lector i que busca en cada capítol una sortida enginyosa a l'embolic que el vell Cavaller Sense Cul i el prematur Cavaller Moc s'han muntat per buscar la Font de la Raó al Bosc de l'Oblit. La novel·la té totes les claus per fer-se llegir. Personatges i ambients creïbles, malgrat un món impossible, aventura heroica, pors i dubtes, superació de complexos i recerca de la maduresa. Té aventura i reflexió, ironia interna i humor saludable, cosa que detecta l'espontaneïtat del jove coautor i el filtre de la veterania del coautor madur.
      Amb sang de drac i a cops d'espasa hi ha una guerra de mentida, però també ancestral: el poderós no en té mai prou i no es conforma a humiliar i vèncer l'enemic si no el remata quan ja està abatut. En aquest cas, ni autors ni editors no enganyen: el llibre és escrit a quatre mans.
      Potser d'aquí a poc, amb llibres com el de Randy Ghazi i el dels pare i fill Cullell podrem parlar sense eufemismes d'autèntica "literatura infantil i juvenil". És a dir, de l'escrita per infants i joves perquè la llegeixin els adults. 


[Suplement Cultura diari AVUI, 26 juny 2003]