Versemblances

Madrigal. Miquel-Lluís Muntané. La Busca Edicions. Barcelona, 2001. A partir de 14 anys.

      Aquest aplec de catorze relats breus, que l'autor presenta en un ventall generós de tècniques i recursos, aporta una mirada atenta sobre  la capacitat de comunicar-se les persones, desplegada amb la seguretat implacable d'un llenguatge dúctil i acabats artesans. A partir d'uns personatges vibrants, definits amb sobrietat, Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) es disposa a "explicar una història versemblant, no pas un conte de fades. Es proposa reflectir les esperances, els patiments i les contradicions d'uns personatges de carn i osssos", tal com fa dir a l'escriptor protagonista del relat metaliterari, 'L'opció de Ioannis Garavoulis'.
      A 'Madrigal', primer relat que dóna títol al conjunt, el protagonista s'enamora a primer cop d'ull d'una noia del cor de Bratislava, mentre l'escolta cantant una composició de Monteverdi. Una recerca tortuosa per apropar-se a la noia i una realitat adversa no li permeten que el somni d'amor prosperi. En aquest discurs lògic sobre el res no és el que sembla, hi  destaquen les gradacions que van de l'entusiasme a l'amargor.
      També el segon relat, 'Una cita breu', té com a rerefons un fracàs. En aquest cas es tracta d'una amistat frustada entre un xicot que demana caritat i un altre amb família estable. El relat posa de manifest com són de vanes les paraules si no van acompanyades de l'acció. Ni l'un se sent forçat a complir el compromís que ha pres voluntàriament, ni l'altre espera que el compleixi.
      Moltes mirades creuades que creen expectatives d'una relació futura entre persones que viatgen en tren són sintetitzades a 'Vies mortes'. Els protagonistes són un noi i una noia indecisos que no gosen  comunicar-se per por de fer el ridícul. També la timidesa plana sobre el monòleg intern adreçat a un diari a 'La raó dels dies'.   
      Aquí és el record de l'adolescent de setze anys, amoïnat per agradar. D'altra banda, al relat 'Aturar el temps a Marràqueix', d'un cert to nostàlgic, el protagonista recorre amb una altra dona els llocs que, anteriorment, havia recorregut, apassionat, amb una altra. No pot recuperar el passat, però el viatge l'ajuda a enfrontar el repte d'escometre el futur. El to nostàlgic es retroba a 'Irene' com un miracle,  on l'autor refà la petjada del primer amor. L'ambigüitat i un cert alè de misteri de 'Sílvia i els amants'  es desprèn del contrast entre el marc realista familiar i uns vianants, quasi ombres, que passen per la vorera de la casa i que desperten la curiositat sexual d'una adolescent.
      En el conjunt hi ha tres relats que destaquen pel to d'humor agre. 'Dinar de treball' i 'La pistola galàctica' tenen com a referent la societat de consum. Un client especial és el tercer relat que participa d'aquests relleus amargs, passats en aquest cas pel filtre de la tendresa, on un home s'excita en sentir un oboè d'un disc d'Scarlatti, fins a un clima patètic que esclata amb frustració.
      A 'Muntar-s'ho', s'hi troba l'acceptació de la pròpia realitat, positivant-la. En canvi, a la narració epistolar 'Qui juga amb foc...', la protagonista se sent culpable de l'enfonsament d'un home quan ella el va refusar.  Tanca el recull 'Una mena de fracàs',  un retrat realista, un punt mordaç sobre la superficialitat entorn del món de l'edició: presentació amb canapès, signatura de llibres... De tota la faramalla circumdant, l'autor enfoca amb tendresa un jubilat que no té diners per comprar-se el llibre.

[Suplement Cultura diari AVUI, 21 febrer 2002]