Fórmula lineal

David Nel·lo. Quadern australià. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. A partir  14 anys.

      Hi ha un moment de la novel·la en què l'autor fa dir a la protagonista: "No us penso explicar el viatge amb detall, per a això necessitaria un altre quadern." Es refereix al viatge que fa una noia immigrada a Austràlia en un retorn a Espanya (per evitar confusions, utilitzo el mateix terme geogràfic que es repeteix en tot el relat).
      Bé, m'hi refereixo perquè em sembla més una justificació de l'autor que de la protagonista. Quan arriba aquí, ha explicat ja tantes coses, en alguns casos paral·leles al nus, que asseguraria que, al lector, no li semblaria tampoc estrany que li expliqués el viatge en avió.
      ¿Què vull dir amb això? Allò tan repetit : que hi ha una fórmula —no sé per què, no desitjada o no admesa— per escriure novel·les per a joves que es pot seguir o que no es pot seguir, depèn de l'autor, però que, si se segueix, pot transcórrer  per uns viaranys o per uns altres, i això també depèn de l'autor. Per tant, el perill de la literatura —i de qualsevol gènere literari— no és l'existència de la fórmula sinó la utilització que en fa l'usuari.
      És un bon moment per recordar que David Nel·lo va trobar un camí en la bona literatura (per a joves) amb 'La línia del final del mar' (Empúries). Aquell és un relat on la fórmula, si hi és, no es nota. A  'Quadern australià', la fórmula no tan sols hi és sinó que es nota.
      L'autor  situa la novel·la entre els orígens d'Andalusia, la infància de València, el pas migratori i fugaç per Catalunya i la maduresa a Melbourne.  Per tant és una novel·la sobre la immigració, però al revés de com la concebem avui en dia. La protagonista, ara una traductora i intèrpret gràcies al bilingüisme anglès-espanyol, refà els records del seu trajecte. Educada en una família acomodada, en la qual el pare exerceix de pastor evangelista (aquest és un element gairebé imprescindible per justificar el trasllat a Melbourne sense les fatigues pròpies de la immigració), la noia viurà algunes de les contradiccions de créixer entre dues cultures.
      I aquí és on entra la fórmula, que es decanta més per la descripció de les vivències de la protagonista i s'oblida d'engrapar el lector amb un element literari que el mogui des del començament a intrigar-se per allò que li vol explicar l'autor. És a dir, la linealitat, aquest element tan apreciat entre segons quins educadors, animadors de la lectura, lectors d'originals, jurats, editors, comercials (ai, perdó, promotors!), és el que fa mal a l'argument de 'Quadern australià'.
      La narració lineal li treu emoció i algunes de les vivències que la protagonista relata es limiten a una explicació que potser només detectaran els que hagin sentit en la pell la immigració. Només un moment dels considerats àlgids té aquesta força: aquell en què la noia pretén explicar a companys de classe australians com és l'Espanya d'on ella prové, amb productes culinaris típics inclosos, potser perquè ella també esperava trobar cangurs quan va arribar a Austràlia i, a Melbourne, són molt lluny del pensament.
      'Quadern australià' té una virtut que la fa honesta: parla del que coneix perquè Melbourne ha estat una de les parades i fonda dels llocs on David Nel·lo ha estat en la seva trajectòria com a músic. I estic segur que tenia ganes d'explicar-ne alguna cosa més, com ja havia fet en una altra novel·la. En aquest sentit, el lector no se sentirà decebut.

[Suplement Cultura diari AVUI, 1 març 2001]