La satisfacció de llegir literatura de qualitat

Sandra Glover. A contracorrent. Traducció d'Anna Soler Horta. Il·lustracions de Pablo Prestifilippo. Col·lecció Columna Xip. Columna Edicions. Barcelona, 2000. A partir 14 anys.

      És molt difícil trobar una novel·la que continuï pouant en la realitat social i que mantingui la dosi equilibrada de bona literatura i de denúncia a la vegada. Aquesta n'és una. I tant hi fa que se la qualifiqui de "juvenil" perquè no en té res, en el sentit tòpic del terme. O, almenys, no pretén enlluernar el lector jove sinó posar-li a l'abast una senzilla història que, a les tres primeres pàgines, té la capacitat de captar l'interès de qualsevol lector.
      El tema és terriblement actual: les residències d'avis. El tractament: intel·lligent, sensible, però amb gens de concessió com es podria esperar d'un argument com aquest. ¿Algú recorda la pel·lícula 'Tomàquets verds fregits'? Suposo que el títol no li va fer cap bé, però en canvi amagava una extraordinària història que arrencava en una residència d'avis i que creixia progressivament.
      Sandra Glover no fa ben bé el mateix amb 'A contracorrent', però en alguns moments s'hi acosta. La novel·la té tres o quatre eixos essencials que fan que no decaigui en cap moment. L'ofici domina la literatura i la literatura en surt beneficiada. Una noia d'ensenyament secundari, a la ratlla dels catorze anys —de qui, per utilitzar un terme pedagògic, direm que és una noia amb "dificultats"— ha de fer uns dies de pràctiques en una residència privada d'avis. L'estada en el centre no només servirà perquè millori la seva maduresa sinó perquè descabdelli d'una tirada tres arguments que la novel·la amaga: l'estafa que es produeix en alguns d'aquests centres, l'alternativa a l'abandó dels avis solitaris, i l'etern conflicte de la recerca dels pares biològics en un encadenament triangular que és —encara se'n troba alguna— una agradable i inesperada sorpresa literària.
      Darrera de 'A contracorrent',  de Sandra Glover, hi ha una sòlida base per a un guió audiovisual. Amb això voldria dir que la novel·la té un ritme que no s'atura i que només fa avançar en la lectura. I també que necessitaria molts pocs retocs i adaptacions per convertir-la en imatges. Potser ja s'ha fet. En tot cas ho ignoro perquè la informació editorial sobre l'autora  és més que discreta.
      L'edició s'acompanya amb unes il·lustracions que no amoïnen gens la força que ja té per si sol el text. Ben al contrari, tant la de la coberta, com les de l'interior, aporten un alè de misteri que, només després de la lectura, el lector acabarà d'entendre: 'A contracorrent' tracta de personatges que viuen des del primer moment "a contracorrent" del que els envolta: els joves adolescents, els educadors, els treballadors de la residència, els mateixos avis internats... El to de bogeria és un afegit que l'autora del text no dirà mai però que l'autor de la il·lustració remarca encertadament.
      De Sandra Glover, la mateixa editorial, però a la col·lecció Jove, ja havia publicat un any enrere, 'Qui és ell?' ('The nowhere boy'), en traducció de Mireia Porta, la història d'una família que acull adolescents difícils i que relata la relació entre una adolescent i J'hon, un noi amb talent extraordinari que no se sap d'on ve i que no parla. Ara, amb 'A contracorrent'  ('Breaking the Rules'), l'autora referma les bones expectatives d'aquella que havia estat la seva primera novel·la. Parlem d'una autora que ha exercit de cap de Departament d'Història a l'ensenyament secundari i que després s'ha passat al parvulari.  I a més escriu. I ho fa bé. Poca broma, que la bona literatura va cara.

[Suplement Cultura diari AVUI, 22 març 2001]