Fades, somnis i sortir del previsible

Eduard Márquez. Els somnis de l'Aurèlia. Il·lustracions de Cristina Losantos. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 7 anys.

      Admetem, mal que sigui per una vegada, que existeixen les bruixes, les fades i tota aquesta espècie tan simpàtica. Admetem que almenys existeixen en la literatura per a infants. Admetem que són uns personatges imprescindibles per donar sortida a segons quins arguments. Admetem que no en tenim mai prou.
      Un cop admès tot això, el que realment interessa d'un conte o d'una novel·la com la d'Eduard Márquez és si —amb bruixa o sense bruixa—, manté encara algun interès que la faci original. I 'Els somnis de l'Aurèlia', malgrat la seva utilització tradicional del recurs de la bruixa de torn, té els ingredients que la fan encara original. Per l'estil, per l'argument, pel tractament que en fa l'autor.
      No recordar els somnis pot ser tan greu com despertar-se d'un ensurt per culpa dels mals somnis. I a la protagonista d'aquest relat, el que li passa és que no pot estar a l'altura dels seus companys i companyes perquè ni tan sols està segura de si somnia.
      I aquí és on apareix una fada. Una fada que, com totes les fades —proveu de buscar-ne una— es troba anunciada a les Pàgines Grogues. El que passa és que el seu número de telèfon és una mica més llarg que els altres, però només cal tenir una mica de paciència i esperar la resposta automàtica que endevina de seguida qui truca.
      Els beuratges, ja ho sabeu, són com els xarops de l'antigor. Ho curen tot. I un beuratge de fada fa que recordi els somnis fins i tot qui no en tenia ni idea del que vol dir somniar.
      Però entrar en relació amb personatges com les bruixes i les fades pot portar conseqüències en les quals no s'hagi pensat abans. I aquí és on l'autor basteix un relat de fantasia que no decau perquè sembla que l'autor hagi treballat el procés mesuradament i oferint a cada pas un estímul per mantenir atent el lector.
      Aquest és el mèrit que té 'Els somnis de l'Aurèlia'. I dic mèrit perquè si sumem tot el que porto escrit fins ara (fades, bruixes, somnis, beuratges i fantasia) el resultat, si no es controla, pot arribar a ser un producte ja sabut, sense cap espígol de sentor nova.
      Les il·lustracions que Cristina Losantos ha fet per a aquesta obra d'Eduard Márquez —la col·lecció els presenta en làmines a tot color— mantenen una unitat pel que fa als personatges que la il·lustradora hi ha interpretat de la lectura del conte i fins i tot ha reinterpretat, en alguns casos, amb ampliació d'elements ambientals. Somnis i nit permeten sovint el to fred del blau convencional de les vinyetes de còmic, però el to general del treball il·lustratiu és de color viu i fresc.
      S'entén que la coberta sigui la làmina d'un laberint amb tocs surrealistes, però, com a làmina representativa de tot el conjunt, em permeto de destacar la làmina de la pàgina 77, on els dos personatges principals, la fada Clementina i la l'Aurèlia, la noia que no recordava els somnis, es transformen en "trolls", uns personatges fantàstics que només l'aportació de la il·lustradora fa que esmolin la imaginació del lector.

[Suplement Cultura diari AVUI, 28 juny 2001]