Joan Perucho incita a la lectura

Joan Perucho. Nani i els itineraris de zoologia fantàstica. Il·lustracions d'Arnal Ballester. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. A partir 12 anys.

      Sovint se sent parlar del fracàs de la majoria de campanyes de foment de la lectura. O més aviat se sent parlar del poc que es llegeix, i ens rentem la mala consciència amb el projecte d'una campanya. Difícilment, però, s'analitza què fa que un lector no s'aproximi a un llibre.
      Tinc la sensació que perquè un lector s'allunyi d'un llibre hi influeixen aquests factors:  1) El seu mal aspecte extern de construcció;  2) La seva mala olor (més ben dit, la seva poca olor de paper imprès);  3) El mal gust en les il·lustracions;  4) La seva excessiva claredat en les tres primeres línies que inclouen el planteig, el nus i el desenllaç alhora i ens amenacen, per postres, amb 200 pàgines més;  5) I encara, per acabar, el mimetisme dins d'una mateixa col·lecció que fa que tot tingui regust de ja llegit, només informant-te'n per la contracoberta.
      Un llibre com 'Nani i els itineraris de zoologia fantàstica' és un clar exemple de tot el contrari. És a dir, deixem-nos de campanyes. El que realment no només renta la mala consciència sinó que la manté neta sempre és l'edició de llibres com aquest que, a més, serveix —detall convencional— per commemorar  el vuitantè aniversari de Joan Perucho.
      Joan Perucho ha fet un relat eminentment nostàlgic. I no se n'amaga. El llibre és dedicat en cos i ànima al seu amic Manuel Valls (Nani) a qui relaciona amb un univers geogràfic i fantàstic a la vegada que recorda constantment els ingredients més característics de la narrativa peruchiana.
      ¿Un llibre per a lectors joves? Bé, depèn dels criteris que es tinguin, com deia al principi, de l'aproximació o l'allunyament d'un llibre. Decididament penso que el llibre de Joan Perucho és dels que, pel seu misteri (d'embolcall, de presentació, d'il·lustracions i fins i tot de text) acosta a la lectura perquè incita a la investigació, al més enllà, a la lectura entre línies, a la redescoberta entre il·lustracions.... I això, que no produeix un efecte immediat per acontentar cap promotor de decret d'humanitats, estic segur que en produeix un de més eficaç que és la motivació per no perdre's el plaer del llibre, des del moment que el llibre s'ofereix al seu consumidor com un espai nou i de llibertat que no intenta reproduir-li i repetir-li a flor de llavis allò que ja sap.
      Arnal Ballester ha estat el primer a experimentar amb les seves il·lustracions les dificultats que li ha posat Joan Perucho per reproduir allò que l'autor volia dir. I, l'il·lustrador se n'ha sortit, precisament, utilitzant la mateixa fórmula que l'escriptor: el misteri, l'univers imaginari, la zoologia fantàstica...
      'Nani i els itineraris de zoologia fantàstica' es mereix dues o tres dimensions de lectura: una primera a través del tacte, remenant pàgines sense pretendre res; una altra interpretant les il·lustracions —volgudament, suposo, sense colors— i una altra llegint, ni que sigui, ara aquí, ara allà, el recorregut del text que li proposa Joan Perucho.
      És un llibre per a totes les edats. Per això, potser, commemora l'aniversari del seu autor. Per això també és un dels llibres de regal que ens ha posat a les mans aquest Nadal del 2000.

[Suplement Cultura diari AVUI, 30 novembre 2000]