Silenci, admiració i compenetració

David Cirici. La casa per la finestra. Il·lustracions de Montse Ginesta. Basat en el musical del mateix títol de Roseland Musical. Llibre i CD. Editorial Combel / Casals. Barcelona, 2000. A partir 5 anys.

       Els qui van veure l'espectacle 'La casa per la finestra', de Roseland Musical —es va presentar en unes matinals, entre altres llocs, al Teatre Poliorama—, recordaran perfectament que es tractava d'un espectacle on es conjugaven a la perfecció el guió, la interpretació, la posada en escena i la part musical. Testimoni com vaig ser d'una d'aquelles estrenes de migdia de diumenge —quan les platees fan una olor barrejada de bava, llet en pols i Nenuco, però també s'omplen d'una envejable il·lusió pel món màgic de l'escena—, retrobar ara una adaptació en suport llibre, acompanyada d'un disc compacte amb la banda sonora del musical, m'ha recordat per què la reacció dels petits espectadors al Teatre Poliorama havia estat immersa en el silenci, l'admiració i la compenetració amb la història i els personatges.
      Una cosa similar passarà ara amb els que escoltin el disc compacte i, de rebot, amb els que passin els ulls per les il·lustracions que n'ha fet Montse Ginesta, tot plegat basant-se en un guió de David Cirici. I potser aquest apartat és el més amagat de 'La casa per la finestra', i el que m'agradaria remarcar ara.
       David Cirici, utilitzant un recurs tan típic com els dels objectes domèstics personificats, fa una senzilla història d'amor on la incomprensió dels que envolten els enamorats destaca com una enrampada enmig de l'argument. ¿Pot una llibreta, tan avesada a la bona vida, culta, rica i útil, aparellar-se amb un raspall de dents, que es passa la vida entre la neteja dental i la vagància en un got?    ¿No haurien de ser titllats de racistes els senyors llibres que, des de la seva posició elevada, per damunt del llom, a les prestatgeries, es miren la llibreta com una mena de Ventafocs desitjada, mal que sigui per dret de parentiu paperer, però indigna d'un raspallot?
      Vet aquí el conflicte d'allò que aparentment pot semblar només un musical per distreure els més petits. I vet aquí també el silenci, l'admiració i la compenetració que deia que vaig comprovar en l'estrena del Poliorama. 'La casa per la finestra' és un d'aquells casos que mostra, inequívocament, que quan la mà de l'autor —el guionista—, sap barrejar amb subtilesa els elements lúdics amb el contingut de fons, el resultat pot ser extraordinari.
      I la combinació, que ja fa temps que dura, d'aquesta colla de creadors que defuig les adaptacions teatrals de clàssics, les posades en escena d'aventures juvenils teatrals, a canvi d'un llenguatge renovat i propi, arriba ara a la literatura amb la mateixa bona opció. 
      Una oportunitat per conèixer l'aspecte escenogràfic de la il·lustradora Montse Ginesta, la vena de guionista de l'escriptor i publicitari David Cirici, que també es va veure involucrat en l'arrencada de 'Les tres bessones', i la trajectòria de Roseland Musical, que dirigeix Marta Almirall, una companyia que porta més de quinze anys en escena amb espectacles singulars per a infants, que ha actuat en nombrosos festivals internacionals europeus, asiàtics i nord-americans, que ha fet més de 2.000 funcions amb espectacles com 'Cara calla' i 'Les mil i una nits' i que, a més, va col·laborar en la pel·lícula 'Tic Tac', que Rosa Vergés va aportar al cinema infantil sense deixar-se influir per èxits fàcils de gran pantalla. Mireu, llegiu, escolteu, imagineu 'La casa per la finestra'. Una edició sense luxes a l'abast del cop de bastó dels tions més sensibles.

[Suplement Cultura diari AVUI, 28 desembre 2000