La recreació del propi món lector

Pere Martí i Bertran. Les tortugues de l'àvia. Il·lustracions de Francesc Salvà. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 9 anys.

Núria Pradas. L'intrús. Il·lustracions de Daniel Jiménez. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 12 anys.
 
      Les novel·les ambientades en medis domèstics, familiars, quotidians, conformen un gruix literari per a joves considerable. Els estudiosos tenen aquí un pou inesgotable per analitzar l'interès  dels autors de l'últim quart de segle. Hàbits, vocabulari, modes, marques, menjars, utensilis, relacions pares i fills, avis i néts i tot un memoràndum respectable.
      D'aquest grup de contes, relats i novel·les, en diuen realistes, tot i que en algunes ocasions tenen subetiquetes d'aventura, humor o intriga. I en aquests moments de crisi de valors i d'ideologies, sembla que sobrevisquin expectants i espantades de la bomba Potter, que amenaça amb el cinquè lliurament i amb la segona pel·lícula, passat l'estiu, i que deu ser l'únic fenomen que ha resistit la síndrome de l'11 de Setembre, una justificació habitual en els balanços dels àmbits que pateixen retrocés o estancament.
      'Les tortugues de l'àvia' i 'L'intrús' són dues novel·les que neixen a partir de fets domèstics, familiars i quotidians. Bé, direu, com 'Madame Bovary' o com 'Camí de sirga' i centenars de títols més, al cap i la fi. Sí, però amb la diferència que els protagonistes són infants o adolescents, com els seus potencials lectors, i que el que els passa no acostuma a sortir del que consideraríem corrent i normal, sinó que reflecteix allò que els pot també passar als mateixos lectors. És una literatura realista, doncs, però que persegueix un objectiu: la recreació del propi món del lector. És a dir: costumisme, que no ha estat mai ni mal ni ben vist. Simplement "ha estat".
      No vol dir això que Pere Martí i Bertran i Núria Pradas, autors respectivament de 'Les tortugues de l'àvia' i 'L'intrús', practiquin el costumisme, tal com potser el tenim entès, ni que, pel realisme que reflecteixen, descavalquin d'una  literatura  més ambiciosa. Si alguna cosa ha passat a partir de l'11 de Setembre és que caldrà anar amb compte durant un bon temps amb el realisme màgic, el lirisme, el surrealisme, el kafkianisme i algun altre isme —aparcats fa temps— perquè la societat actual viu amb una resposta pendent que ni la televisió li ha sabut donar, rendida al peus d'un esfondrament a Manhattan  o a la repressió del poderós contra el feble de fang al desert, sense poder-hi fer res sinó contemplar-ho.
      I enmig d'aquest clima, Pere Martí i Bertran advoca en la seva novel·la per la protecció dels animals, que centra en les tortugues; i Núria Pradas, en el malestar passatger d'una filla única que sap que tindrà una altra germana als catorze anys. Perquè, passi el que passi al món, hi ha petites coses en el nucli familiar que són les úniques que acaben preocupant de debò totes les generacions. Equilibri biològic: un hàbitat que se'ns escapa, una germana petita per donar continuïtat a la gran.
      Dues novel·les de tractaments oposats: Pere Martí recorre a referències literàries quan parla dels animals: Pere Calders (L'Arca de Noè), Roald Dahl (Agu Trot), Maria Àngels Anglada (paisatge). I Núria Pradas es deixa emportar per les inquietuds adolescents de la germana que preveu l'arribada de l'element intrús. Pere Martí Bertran té interès a deixar constància de la protecció de les tortugues. Núria Pradas, a aprofundir en la psicologia dels adolescents a través del seu personatge.
      El dia que vaig acabar de llegir les dues novel·les, vaig enllaçar amb algunes notícies: a les Illes feien un treball de protecció i cria de la tortuga mediterrània; en una autovia del País Valencià havien trobat un cotxe accidentat amb un lot important de pastilles d'èxtasi; la Xina no cedia prou infants en adopció i s'obria un camí nou cap a l'Àfrica; l'assassí de l'ajuntament de Nanterre s'havia suïcidat llençant-se daltabaix d'un quart pis de la gendarmeria de París i l'exèrcit d'Israel feia dissabte per la casa palestina d'Arafat buscant-lo en el búnker des d'on telefonava tots els seus presumptes amics del món. La literatura realista contribueix a preparar els primers —i segons lectors— a entendre el bo i el dolent que ens espera.

[Suplement Cultura diari AVUI, 18 abril 2002]