Somnis d'anada i tornada

Un somni redó. Juan Carlos Chandro. Il·lustracions de Gonzalo Izquierdo. Traducció de Rosa Serrano. València: Tàndem, 2001. A partir de 6 anys.

      Aquest àlbum va rebre el II Premi Tombatossals de literatura infantil il·lustrada, convocat per l'editorial Tàndem, amb el patrocini de l'Ajuntament de Castelló de la Plana. Estem davant d'un autèntic àlbum il·lustrat, ben editat, en paper cuixé, amb el text integrat materialment i conceptualment amb les imatges a doble pàgina. No és, doncs, un àlbum de circumstàncies. I això, en una editorial com Tàndem, que fa un esforç per equilibrar la qualitat en el mercat, és remarcable.
      'Un somni redó' parla dels somnis. O més aviat dels desitjos fets somnis: un infant somia ser gran; una casa petita somia ser un gratacels; un poble somia ser una ciutat; una petita nació somia ser una gran nació; la Terra somia ser el Sol; el Sol somia ser la Terra; la gran nació somia ser una petita nació; la ciutat somia ser un poble; el gratacels somia ser una casa petita; cada persona gran somia ser un infant... Somnis amb moralitat: perquè totes les nits, la mare llegeixi un conte i després es pugui somniar. Sempre m'ha semblat que el text dels àlbums il·lustrats són una magnífica excusa perquè l'il·lustrador ampliï allò que no diu el text i ofereixi una lectura àmplia del que vol dir l'autor del text. I aquest és un exemple amb resultats digníssims.
      El conte consta d'una primera part d'obertura en gradació cap a l'univers còsmic i una segona part de retorn al jo més íntim. Comença, com deia, amb la representació del somni d'un infant, que s'imagina d'adult, des d'un punt de vista en contrapicat —que es manté en tota la primera part— que emfasitza la mida del personatge somiador i, alhora, del lector petit que s'hi identifica.
      D'altra banda, la caseta on viu l'infant que somia ser un gratacels, és interpretada per l'il·lustrador com un bloc de pedra i vidre, sense vida. Al seu torn, el seu poble somia ser ciutat, que veiem en representació surrealista i ambient ombrívol amb personatges solitaris. La petita nació on es troba el poble que somia ser una gran nació té la rèplica il·lustrada en un inexpugnable castell en una illa envoltada de soldats. La terra, al seu torn, que somia ser el sol, s'il·lustra com una bola vestida de Lluís XV.
      Arribats en aquest punt, quan la roda narrativa gira a la inversa, els colors freds de la primera part es converteixen en làmines on predominen els colors càlids, els contrapicats es converteixen en perspectives en picat, uns paisatges de pessebre, assequibles. Així, el sol vol ser Terra per conèixer la nit;  la gran nació somia ser un país petit estimat i respectat per tothom sense que li tinguin por (aquí es poden veure unes illes impagables connectades per ponts);  la ciutat somia ser un poble on tothom es coneix i s'ajuda; el gratacels somia ser una casta familiar dipositària de l'afecte i els records dels estadants; i, per fi, per tancar el cercle, l'adult somina ser un infant per continuar creient que totes les preguntes tenen resposta i perquè ningú no torni a dir-li "Ets massa vell per comprendre això".
      En definitiva, l'àlbum d''Un somni redó' recull el concepte de retorn als valors universals, expressat en el text precís d'aquesta narració circular i amb unes il·lustracions molt treballades de fons i de factura excel·lent, cosa que fa que sigui recomanable per a tots el públics sensibles.

[Suplement Cultura diari AVUI, 7 juny 2001]